La Trobada Empresarial #LleidaDigital farà el pròxim dijous 8 d’octubre el salt a Guissona amb una nova jornada dedicada a la innovació, la transformació digital i els reptes de l’empresa. La cita, organitzada per Analític Lleida i bonÀrea, se celebrarà durant la tarda al Teatre Ateneu de Guissona i obrirà una nova etapa d’una iniciativa que acumula deu edicions i més de 2.500 assistents.

Després d’una dècada de trajectòria, amb Mollerussa com a seu de referència de la trobada, #LleidaDigital amplia ara el seu abast territorial amb l’objectiu de consolidar dues jornades empresarials anuals: la cita habitual del mes de febrer a Mollerussa i una nova convocatòria a l’octubre a Guissona.

Al llarg de les diferents edicions, la iniciativa ha reunit empresaris, emprenedors i professionals de diferents sectors i ha portat a Ponent figures destacades de l’àmbit empresarial, tecnològic i de la comunicació. Entre els noms que han passat per #LleidaDigital hi ha l’empresari José Elías, protagonista de l’edició del 2025, així com l’emprenedor Pau Garcia-Milà i la consultora empresarial i conferenciant Txell Costa, que van participar en la trobada del 2023.

La trajectòria de la trobada també ha incorporat perfils especialitzats en àmbits com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, el màrqueting, el lideratge, la innovació o la gestió empresarial, al costat de casos d’èxit vinculats al teixit econòmic de les comarques de Lleida.

En la desena edició, celebrada aquest febrer al Teatre L’Amistat de Mollerussa, més de 500 professionals van participar en una jornada centrada en l’estratègia, el lideratge i la intel·ligència artificial. Entre els participants hi havia el comunicador Uri Sabat, Geni Ramos, els investigadors d’Eurecat Ian Palacín i Marcel Ortiz, i representants d’empreses del territori com Plusfresc, Torrons Vicens, La Boscana i Rodi Motor Services.

L’arribada a Guissona busca reforçar aquesta trajectòria i apropar el coneixement, les experiències empresarials i les noves tendències de l’economia digital a més punts del territori. La nova jornada mantindrà l’esperit de #LleidaDigital com a espai per compartir coneixement, generar connexions entre professionals i abordar els canvis que condicionen el present i el futur de les empreses.

El programa, els ponents, els horaris i la resta de continguts de la primera edició de #LleidaDigital a Guissona es donaran a conèixer pròximament.

L’atur registrat ha augmentat en 507 persones durant el juliol a la demarcació de Lleida, una pujada del 3,35% en comparació amb el juny, segons les dades difoses pel Ministeri de Treball. Les comarques de Ponent, l’Alt Pirineu i Aran han acabat el mes amb 15.662 persones apuntades a les oficines d’ocupació, 304 més que un any enrere (+1,98%).

Malgrat el creixement de la desocupació, el mercat laboral lleidatà ha mantingut la creació de llocs de treball en plena campanya agrària i després del procés de regularització de persones estrangeres. La demarcació ha arribat a un nou màxim de 230.597 afiliats a la Seguretat Social, 4.667 més que al juny (+2,07%) i 8.091 més que el juliol del 2025 (+3,64%).

La demarcació ha encadenat així el segon mes consecutiu d’augment de l’atur, després de l’increment de l’1,71% anotat al juny. Lleida ha comptabilitzat al juliol la pujada mensual de la desocupació més elevada de Catalunya i també ha estat l’única demarcació catalana amb un creixement interanual de l’atur.

Per sectors, l’ascens de la desocupació s’ha explicat sobretot per les persones sense feina anterior, un col·lectiu que ha incorporat 345 aturats més. L’atur també ha avançat als serveis (+167) i a la construcció (+5). En sentit contrari, el nombre de persones desocupades s’ha reduït a l’agricultura (-5) i a la indústria (-5).

Quant a la contractació, al llarg del juliol s’han subscrit 18.012 contractes a la demarcació de Lleida, 1.602 menys que al juny, però 441 més que el mateix mes del 2025. Del conjunt, 8.950 han estat indefinits i 9.062, temporals.

Per activitats, els serveis han concentrat 10.128 contractes, l’agricultura n’ha sumat 5.174, la indústria 1.760 i la construcció 950.

La cooperativa agroalimentària Cotecnica, amb seu a Bellpuig, ha tancat la compra de l’empresa italiana Life Pet Care S.r.l., especialitzada en alimentació per a animals de companyia. L’operació permetrà a la companyia lleidatana reforçar la seva presència a Europa i implantar-se directament al mercat italià a través de la xarxa comercial de la firma adquirida.

Life Pet Care va registrar una facturació de 40 milions d’euros durant l’exercici 2025. La seva activitat es concentra principalment a Itàlia, tot i que també té presència en mercats com els Emirats Àrabs, Polònia, Grècia i Letònia.

Amb aquesta adquisició, Cotecnica preveu accelerar la comercialització de les seves marques al mercat italià i generar noves sinergies comercials en altres països. La cooperativa és propietària de la marca Ownat i està especialitzada en el desenvolupament d’alimentació natural per a animals de companyia.

L’operació arriba després que Cotecnica superés els 169,2 milions d’euros de facturació el 2025, un 7% més que l’any anterior. La divisió internacional va representar el 66% de les vendes de la seva àrea d’alimentació per a animals de companyia.

L’acord preveu mantenir l’activitat de Life Pet Care, l’estructura de la marca Life Natural i la totalitat de la plantilla. La cooperativa lleidatana planteja així donar continuïtat al projecte empresarial de la companyia italiana i potenciar-ne el desenvolupament.

El director general de Cotecnica, David Sánchez, ha assenyalat que la compra s’emmarca en el pla estratègic de creixement internacional de la cooperativa i representa “un salt d’escala molt rellevant a Europa”. Sánchez també ha destacat que la incorporació de Life Pet Care aporta una marca complementària i permet accedir directament a una xarxa comercial consolidada a Itàlia.

Cotecnica està formada per 10 cooperatives de Catalunya, Aragó i Castella i Lleó i desenvolupa la seva activitat en l’àmbit de la nutrició animal. La companyia es va fundar el 1982 com a fabricant de correctors i premescles vitamíniques i minerals, substituts lactis i medicaments veterinaris.

L’any 1991, la cooperativa va posar en marxa la divisió d’alimentació per a animals de companyia, que actualment constitueix una de les principals àrees del negoci. Cotecnica compta amb 190 treballadors i comercialitza 250 referències en aquesta divisió, de les quals 208 corresponen a la marca Ownat.

El projecte ISACARE, impulsat per l’empresa tecnològica lleidatana Group Saltó en col·laboració amb la Fundació Internacional de l’Artrosi (OAFI), ha estat seleccionat entre 170 propostes europees per formar part de la iniciativa ARISE, cofinançada amb fons Next Generation EU i vinculada al programa europeu Horizon Europe.

La iniciativa té com a objectiu desenvolupar una solució basada en intel·ligència artificial, robòtica social i sistemes de monitoratge a domicili per detectar de manera precoç possibles situacions de fragilitat en persones grans. El projecte planteja un model en què la tecnologia s’aplica per reforçar el benestar, l’autonomia i la qualitat de vida de les persones usuàries.

ISACARE integrarà el robot social Temi amb sensors domòtics i dispositius intel·ligents instal·lats als domicilis. Aquest sistema permetrà recopilar informació sobre diferents indicadors, com els signes vitals, l’activitat física o l’adherència als tractaments prescrits. A partir de l’anàlisi d’aquestes dades, els algoritmes d’intel·ligència artificial podran identificar patrons associats a possibles situacions de risc i generar alertes per facilitar actuacions preventives.

El projecte comptarà amb la participació de la Fundació Internacional de l’Artrosi (OAFI), que liderarà la validació de la solució en entorns reals d’àmbit domiciliari. El pilot permetrà recollir l’experiència de les persones usuàries i analitzar l’impacte potencial de la tecnologia en la gestió de la fragilitat, així com adaptar-la a les necessitats de professionals sociosanitaris i cuidadors.

La iniciativa parteix del repte que suposa l’envelliment de la població i la necessitat de detectar abans possibles processos de deteriorament físic o funcional. Segons el projecte, la fragilitat en persones grans genera una pressió creixent sobre els sistemes d’atenció i requereix eines que permetin intervenir de manera anticipada.

Quin ha estat el repte més difícil que has hagut d’afrontar com a líder?

Fer-me càrrec de Ramon Soler quan tenia només 23 o 24 anys, després de la pèrdua del meu pare. Amb el meu germà vam haver d’assumir de cop una responsabilitat molt gran. Érem força joves per afrontar segons quines situacions.

Per sort, vaig tenir al costat persones amb molta experiència que treballaven a l’empresa i que em van ajudar molt. En certa manera, va ser com tenir diversos pares dins l’empresa. Em van acompanyar, em van orientar i em van ajudar a créixer.

Has hagut de fer alguna vegada una aposta arriscada que va acabar bé?

Una de les decisions més importants va ser traslladar l’empresa des de la seva ubicació anterior fins al polígon industrial. Era una operació rellevant, tant per la inversió com pel canvi que representava per al negoci, però va ser una aposta necessària per continuar avançant.

En un terreny més emocional, també destacaria el suport que hem donat durant molts anys a l’esport de la ciutat. Per a mi, Lleida i el seu equip formen part de la meva vida. He crescut amb el costum d’anar a l’estadi i sento aquest color com una part del meu ADN. És una vinculació que em fa feliç i que va molt més enllà d’una decisió empresarial.

Quan saps que has pres una mala decisió, com actues?

Intento mantenir la confiança en mi mateix, prendre distància i pensar què m’aconsellaria si estigués parlant amb una altra persona. També m’ajuda respirar, no capficar-me excessivament i continuar endavant.

Quan fas coses, inevitablement també comets errors. Si no t’equivoques mai, probablement és perquè tampoc no estàs fent gaire cosa. L’important és aprendre’n.

Un dels meus professors al Terraferma, el senyor Chavarri, m’ho deia d’una manera molt directa: «Tranquil, noi. Si caus, t’aixeques i continues endavant». És una idea que m’ha acompanyat sempre: de vegades es guanya i de vegades s’aprèn.

Com descriuries el teu estil de lideratge?

Amb dues paraules: alegria i il·lusió. Intento transmetre energia, afrontar les coses amb una actitud positiva i fer que les persones que treballen amb nosaltres sentin que formen part del projecte.

Quin és el secret per mantenir un equip motivat i alineat amb la visió de l’empresa?

Que les persones estiguin implicades i que guanyin diners. Ho dic clarament: si l’empresa funciona i les persones hi estan compromeses, també han de veure recompensat el seu esforç. No poden sentir que treballen molt i que reben poc.

L’empresa ha de guanyar diners perquè té moltes despeses i perquè necessita continuar invertint, però l’equip també ha de participar d’aquesta prosperitat. Això genera motivació, implicació i un millor ambient.

També intentem trobar moments per sortir del context estrictament laboral. Organitzem dinars i trobades fora de l’empresa perquè compartir una estona distesa ajuda a crear cohesió.

Com prepares el teu equip per afrontar i aprendre dels errors?

Quan alguna cosa surt malament, l’analitzem, l’estudiem i la compartim amb tothom perquè en pugui prendre nota. La comunicació transversal és molt important.

També registrem informació útil al sistema informàtic. Per exemple, si hi ha un client que acostuma a pagar tard, que és conflictiu o que requereix una atenció determinada, ho deixem anotat. D’aquesta manera, la informació no depèn de la memòria d’una sola persona i tot l’equip sap com actuar.

Compartir els errors i la informació ens permet reaccionar més ràpidament i evitar que es repeteixin situacions que ja hem viscut.

Quin ha estat el moment més crític de la teva carrera i com el vas superar?

Sens dubte, la pèrdua del meu pare. Els primers anys a l’empresa van ser molt intensos. Era molt jove i em va tocar estar al peu del canó, treballant moltes hores i fins i tot els dissabtes a la tarda.

Durant aquells anys també es va produir un canvi generacional molt ràpid. A l’empresa hi treballaven germans del meu padrí i altres familiars amb molta experiència. En un període relativament curt, alguns es van jubilar, d’altres van morir i també vam perdre el meu pare. De sobte, em vaig trobar pràcticament sol davant d’una gran responsabilitat.

Va ser aleshores quan vaig anar a buscar el meu germà, que acabava els estudis, perquè s’incorporés al projecte. A partir d’aquí vam començar a construir el tàndem que encara mantenim.

Com expliques als teus col·laboradors que equivocar-se també forma part de l’aprenentatge?

Sobretot, intentant que els errors no s’amaguin. Quan una cosa no ha funcionat, cal explicar-la, entendre per què ha passat i incorporar aquest aprenentatge a la manera de treballar.

No es tracta de buscar culpables, sinó d’evitar que una mateixa situació es repeteixi. L’error pot ser molt útil si es transforma en informació compartida.

Quin consell donaries a algú que té por de fracassar?

Que tiri endavant amb totes les conseqüències i que no li tremoli el pols. Ha d’afrontar el projecte amb ganes, il·lusió, alegria i les idees clares.

També és fonamental la constància. Quan era petit, els meus professors deien que jo no era cap celebritat acadèmica, però que era molt constant. Un d’ells va dir a la meva mare que, si mantenia aquella constància, arribaria lluny.

No cal ser sempre la persona més brillant. Moltes vegades, el que marca la diferència és continuar treballant quan els altres abandonen.  

Com definiries l’èxit en la teva vida professional?

Per a mi, una primera condició és tenir una empresa sanejada econòmicament. Aconseguir-ho va ocupar bona part dels primers deu anys de la meva trajectòria.

Al començament, tot funcionava amb molt d’esforç i calia empènyer constantment. Amb el temps, vam aconseguir que la màquina comencés a funcionar amb més autonomia.

L’èxit és arribar al punt en què continues estant al peu del canó perquè t’agrada, però l’empresa no depèn exclusivament de la teva presència. Tinc un bon equip i, si un dia no hi soc, la màquina continua funcionant igualment. Això és molt important.

Quan vas sentir que realment havies arribat professionalment?

Quan vaig comprovar que l’empresa estava econòmicament sanejada i que podia funcionar sense que jo hagués de controlar cada moviment.

No vol dir que deixis de treballar ni d’estar pendent del negoci, sinó que has construït una estructura i un equip capaços de respondre. Poder marxar uns dies sabent que tot continuarà funcionant és una de les millors proves que has fet bé la feina.

Què et motiva cada dia a continuar?

Soc una persona rutinària i la rutina m’agrada. Gaudeixo treballant, estant amb l’equip i mantenint-me vinculat al dia a dia de l’empresa.

El meu germà és diferent. Té més facilitat per estudiar coses noves, investigar i resoldre qüestions tècniques. Per exemple, té molta més traça que jo amb els ordinadors i les noves eines.

Aquesta diferència ens complementa. Jo aporto una energia i ell n’aporta una altra. Som molt diferents, però funcionem bé com a tàndem.

Com gestiones la pressió d’haver d’obtenir sempre bons resultats?

M’ha ajudat molt aprendre a gestionar els impulsos i les reaccions. En moments delicats intento tenir temple, aturar-me, respirar i aguantar uns segons abans de contestar o prendre una decisió.

Aquesta pausa pot semblar petita, però canvia molt la manera d’afrontar una situació complicada. En una empresa hi ha moments en què has de reaccionar ràpidament, però reaccionar ràpidament no significa actuar de manera impulsiva.

Quina relació tens amb la competència? És un estímul o una pressió?

En el sector del ferro tenim una relació molt bona. Som amics, quedem per sopar i compartim moments fora de la feina. Hi ha competència, evidentment, però també hi ha respecte i companyonia.

En el món de la ferreteria pot ser una mica més complex, però també hi ha una bona relació. A Lleida ens coneixem pràcticament tots i, en general, ens ajudem.

A través de la cooperativa Optimus, el meu germà també ha establert relacions amb professionals de molts altres llocs. Tenir contacte amb persones del mateix sector permet compartir problemes, experiències i solucions.

Què busques en una persona quan contractes algú per al teu equip?

Busco que sigui venedora. Nosaltres comprem i venem, de manera que necessitem persones que gaudeixin del tracte comercial, que siguin dinàmiques i que se sentin còmodes parlant amb la gent.

Una de les primeres coses que pregunto en una entrevista és: «Què t’agrada?». Quan algú em diu que li agrada vendre, relacionar-se amb les persones i atendre els clients, ja tenim una base molt bona.

L’altra condició és que s’impliqui en l’empresa, que tingui ganes de treballar i que entengui que forma part d’un projecte compartit.

Com detectes el talent dins l’empresa?

El talent es veu en l’actitud, en la capacitat de relacionar-se i en la implicació. Una persona pot aprendre moltes qüestions tècniques, però és més difícil ensenyar-li a tenir ganes, iniciativa o interès real pels clients.

Quan algú gaudeix venent, escolta les persones i vol fer bé la feina, ho notes ràpidament.

Has hagut de prendre alguna vegada una decisió difícil amb un empleat? Com ho vas gestionar?

Sí. Alguna vegada he hagut de prescindir de persones que feia temps que treballaven a l’empresa.

En un equip és molt important mantenir una certa harmonia. Quan una persona perjudica constantment l’ambient o el funcionament del conjunt, has de prendre una decisió, encara que sigui incòmoda.

És com tenir una peça malmesa dins un conjunt: si no hi actues, pot acabar afectant la resta. Quan prens la decisió a temps, moltes vegades l’ambient es recupera ràpidament.

Quin consell donaries a algú que vol emprendre a Lleida avui dia?

Que s’ho pensi bé, que estudiï el projecte i que identifiqui clarament quin valor afegit pot aportar.

Emprendre no hauria de ser simplement obrir un negoci perquè una activitat sembla atractiva. Cal analitzar la situació, entendre el mercat i saber per què els clients t’haurien d’escollir a tu.

Quan hi ha valor afegit i un bon estudi al darrere, el projecte pot tenir sentit.

Quin és el factor clau per garantir la supervivència d’un negoci?

Els marges i els clients. Has de tenir prou clients i has d’aconseguir que les operacions deixin un marge adequat.

Pots facturar molt, però si no hi ha marge, el negoci no és sostenible. Al final, la supervivència passa per vendre, cobrar i mantenir una estructura econòmica sana.

Què hauries volgut saber abans de començar la teva trajectòria empresarial?

Vaig començar molt jove i em faltava experiència. Aquella experiència la vaig anar adquirint amb els anys, però m’hauria anat bé tenir més perspectiva i més pausa.

Ara, amb l’edat, veus decisions que hauries estudiat millor. Al Ramon d’aquella època li diria: «Tranquil, no t’esveris. Pren-te les coses amb més calma, estudia millor la situació i assegura més els riscos».

Una venda no és necessàriament bona si després no la cobres. Cal conèixer bé el client, controlar el risc i saber fins on pots arribar. Costa molt fer un client, però també pots perdre molts diners si no valores adequadament cada operació.

Com aconsegueixes equilibrar la vida professional i la personal?

Durant la setmana treballo i intento gaudir de la feina. El cap de setmana procuro fer un reset, deixar l’empresa controlada i dedicar el temps a la meva dona, als meus fills i a la meva mare.

A casa de la meva mare hi dinem sovint tota la família. Pot haver-hi el meu germà, la meva germana, la meva neboda o els meus fills. Mentre hi hagi la mare, ella és la base que ens continua reunint.

Aquests moments familiars m’ajuden a sortir del ritme de la setmana i a recordar què és realment important.

Quin paper ha jugat la teva família en la teva trajectòria empresarial?

Un paper essencial. La pèrdua del meu pare va marcar l’inici de la meva responsabilitat al capdavant de l’empresa, però també vaig trobar el suport del meu germà.

Som molt diferents. Jo soc més actiu i impulsiu; ell és més tranquil, reflexiu i tècnic. Precisament per això ens complementem. Intento escoltar-lo perquè moltes vegades actua com un fre positiu i aporta una mirada que jo no tindria.

La responsabilitat és compartida i aquesta complementarietat és una de les fortaleses de l’empresa.

Hi ha algun hobby o afició que t’ajudi a desconnectar de la feina?

M’ajuda molt venir al gimnàs. També és un espai de relació social, però intento fer els meus quaranta minuts d’exercici: una mica de pesos, cinta o piscina.

No necessito passar-hi tota la tarda. Amb una hora aproximadament en tinc prou per suar, dutxar-me i tornar a casa com nou. Encara que sigui poc temps, surto content i activat.

També he jugat sempre a futbol i és un esport que continua formant part de la meva vida.

Creus que és possible desconnectar completament de la feina?

Ho intento sobretot durant els caps de setmana. És més fàcil quan tens l’empresa ben organitzada i un equip en qui confies.

Desconnectar no significa desentendre’s del negoci. Significa haver construït una estructura que et permet dedicar-te a la família o a tu mateix sense sentir que tot s’aturarà perquè no hi ets.

Quins llibres o referents han marcat el teu camí professional?

Un llibre que m’ha ajudat molt és El partit que no veus, de Xavi Estrada. Parla de la gestió de les emocions, els nervis, els impulsos i la respiració.

La comparació entre un àrbitre i un empresari em sembla molt interessant. Tots dos han de prendre decisions sota pressió, gestionar conflictes i mantenir el control encara que les persones que tenen al voltant no comparteixin la seva decisió.

També recordo especialment alguns professors de la meva etapa escolar, com el senyor Chavarri i el senyor Moisès Sobrino. Em van transmetre el valor de la constància i la capacitat d’aixecar-se després d’un error.

Quin ha estat el millor curs o formació que has fet mai?

Vaig estudiar Empresarials i posteriorment ADE, però abans d’incorporar-me plenament a l’empresa vaig passar dos anys treballant i formant-me en ferreteries de Barcelona.

Vaig conèixer empreses com COFAC, CIFEC i altres ferreteries importants. Volia veure com funcionaven, com treballaven i com organitzaven el negoci.

Jo ja tenia clar que volia acabar treballant a Ramon Soler, però primer volia conèixer altres models. Aquell aprenentatge pràctic i vivencial va ser molt important perquè em va permetre arribar a l’empresa amb una mirada més àmplia.

Si poguessis donar un únic consell al Ramon de fa deu anys, quin seria?

Que actués amb més pausa i que estudiés millor els riscos. Li diria que no totes les operacions s’han de fer i que, de vegades, renunciar a una venda és la millor decisió.

També li recordaria que mantingués la constància. La constància és el que m’ha permès continuar avançant en els moments més difícils.

Quin és el teu secret per mantenir una mentalitat positiva?

Crec que és una cosa que porto dins. La meva mare ja em va fer així. Soc una persona activa i em surt de manera natural afrontar les coses amb energia.

Això no significa que tot sigui fàcil o que no hi hagi moments complicats. Significa intentar no quedar-se aturat, buscar una sortida i envoltar-se de persones que et complementin.

Si poguessis millorar un aspecte de l’ecosistema empresarial de Lleida, quin seria?

Demanaria una gestió econòmica rigorosa, sense egos ni improvisacions. És important que els projectes tinguin els comptes ben assentats, que es controli la despesa i que les administracions ajudin des de la responsabilitat.

Quan una organització o una institució comença una nova etapa, ho ha de fer amb humilitat, controlant cada pas i pagant correctament a tothom. A partir d’aquí es pot créixer i aconseguir que la gent torni a confiar en el projecte.

Durant molts anys he vist com determinades coses no es gestionaven amb prou rigor. Per això crec que la transparència, el control econòmic i una bona administració són imprescindibles per construir projectes sòlids a Lleida.

L’Oficina Empresarial de Transició Energètica (OETE), impulsada per Pimec Lleida i amb el suport de l’Institut Català d’Energia (ICAEN)_, ha assessorat 92 empreses del territori durant el seu primer any de funcionament i ha impulsat 42 projectes energètics, segons el balanç del servei. En aquest període, l’oficina ha registrat 109 actuacions dirigides a empreses dels sectors industrial, agroalimentari, serveis i turisme.

Del total de projectes impulsats, 32 corresponen a actuacions d’eficiència energètica i 10 a projectes d’energies renovables, vinculats principalment a instal·lacions fotovoltaiques, ampliacions de plantes existents i sistemes d’emmagatzematge amb bateries. Segons Pimec Lleida, aquestes xifres han permès superar en un 59% l’objectiu global de projectes previstos per al primer any.

Actualment, l’OETE manté més de 30 projectes actius, dels quals 13 ja han estat aprovats. Entre les actuacions completades hi ha mesures d’optimització de subministraments, substitució de calderes per bombes de calor i sistemes de gestió dels excedents energètics.

Els projectes d’energies renovables analitzats per l’oficina representen més d’1,5 MWp de potència fotovoltaica, segons el balanç del servei, que també ha identificat diferents dificultats que afecten els processos de transició energètica de les empreses. Entre aquestes barreres hi ha les limitacions de la xarxa elèctrica, els costos inicials d’inversió, les dificultats administratives, les restriccions derivades de naus de lloguer i la complexitat dels ajuts i dels Certificats d’Estalvi Energètic.

El president de Pimec Lleida, Borja Solans, ha assenyalat que les dades del primer any mostren la voluntat de les pimes lleidatanes d’avançar cap a models energètics més eficients quan disposen d’acompanyament especialitzat i de proximitat. També ha destacat que la transició energètica pot actuar com una eina per reduir costos i millorar la competitivitat empresarial.

Cada estiu es repeteix la mateixa escena. Les oficines es buiden, les agendes s'alleugereixen, els correus electrònics activen les respostes automàtiques i les converses giren al voltant d'un únic tema: les vacances. Tanmateix, hi ha una realitat que continua sent massa habitual entre moltes persones que lideren equips. Malgrat estar oficialment de descans, el telèfon continua a la mà, les notificacions segueixen actives i qualsevol incidència acaba convertint-se en una consulta urgent. Com si desconnectar fos incompatible amb la responsabilitat de dirigir una organització o un equip.

Durant molts anys hem associat el lideratge a la disponibilitat absoluta. Hem acabat normalitzant la figura del directiu que sempre hi és, que resol qualsevol problema, que pren totes les decisions importants i que sembla imprescindible perquè les coses funcionin. Aquesta imatge, que sovint fins i tot s'ha admirat, amaga una realitat molt menys positiva: quan una organització depèn excessivament d'una sola persona, el problema no és que aquesta marxi uns dies de vacances; el problema és el model de lideratge que s'ha construït.

Per això m'agrada plantejar una pregunta molt senzilla als responsables d'equips amb qui treballo: què passa quan tu no hi ets? La resposta acostuma a ser molt més reveladora que qualsevol indicador de rendiment o qualsevol quadre de comandament. Si tot s'atura, si ningú no sap com actuar, si les decisions queden bloquejades o qualsevol dificultat acaba generant una trucada al responsable, probablement encara hi ha molta feina a fer. En canvi, quan els equips continuen avançant, resolen incidències, prenen decisions amb criteri i mantenen el compromís sense necessitat d'una supervisió constant, estem davant d'una de les millors evidències que el lideratge està fent la seva funció.

I és que liderar mai no hauria de significar convertir-se en imprescindible. Al contrari. El veritable lideratge consisteix a desenvolupar persones capaces de pensar per elles mateixes, assumir responsabilitats i actuar amb autonomia. No es tracta de tenir totes les respostes, sinó de crear les condicions perquè l'equip sigui capaç de trobar-les. Aquesta és una diferència fonamental que, massa sovint, oblidem en el dia a dia de les organitzacions.

Parlem molt dels valors corporatius. Confiança, compromís, col·laboració, responsabilitat, orientació a les persones... Són paraules presents a gairebé totes les memòries anuals, a les pàgines web i als discursos institucionals. Però els valors no es demostren quan el responsable és a l'oficina supervisant cada moviment. Els valors es posen realment a prova quan el líder no hi és. És aleshores quan descobrim si la confiança era real o només una declaració d'intencions, si les persones se senten legitimades per prendre decisions o si han après que és millor esperar instruccions abans de moure fitxa.

Delegar continua sent una de les competències més difícils per a qualsevol gestor. No perquè no se'n coneguin els beneficis, sinó perquè delegar implica renunciar a una part del control. Significa acceptar que altres persones faran les coses de manera diferent, però no necessàriament pitjor. Vol dir invertir temps en formar, en compartir criteris, en generar espais perquè les persones aprenguin també dels seus errors. En definitiva, implica confiar. I la confiança, com qualsevol relació sòlida, no es construeix en un curs de formació ni en una reunió puntual; es construeix cada dia, amb coherència, escolta i responsabilitat compartida.

Les vacances són, en aquest sentit, un magnífic termòmetre per mesurar la salut d'un equip. Si durant uns dies el servei continua funcionant, els projectes avancen i les persones responen amb criteri davant dels imprevistos, no és fruit de la casualitat. És el resultat d'haver creat una cultura basada en la corresponsabilitat, en la comunicació i en el desenvolupament del talent. Les organitzacions més fortes no són les que tenen un líder brillant que resol totes les dificultats, sinó les que han estat capaces de multiplicar aquest lideratge entre moltes persones.

Vivim un moment en què parlem cada vegada més de benestar laboral, de salut emocional i de conciliació. Però aquests conceptes perden credibilitat quan els mateixos responsables no són capaços de desconnectar. Si un líder sent que no es pot permetre un día sense mirar el correu perquè l'organització depèn exclusivament d'ell, difícilment podrà transmetre al seu equip que descansar també és una part imprescindible del bon rendiment professional. Liderar també és donar exemple. I donar exemple significa demostrar que les persones poden cuidar-se sense sentir que abandonen les seves responsabilitats.

Potser ha arribat el moment de canviar la pregunta. En lloc de preguntar-nos quant ens necessita el nostre equip, hauríem de preguntar-nos fins a quin punt hem contribuït perquè ens necessiti cada vegada menys. Aquest canvi de perspectiva transforma completament la manera d'entendre la gestió de persones. El focus deixa d'estar en controlar per passar a desenvolupar. Deixa d'estar en decidir-ho tot per començar a generar criteri. Deixa de buscar professionals dependents per construir equips responsables, compromesos i capaços d'afrontar els reptes amb autonomia.

Quan tornem de vacances, molts valorarem els resultats assolits, els projectes que han continuat avançant o les incidències que s'han resolt. Però potser el millor indicador no serà cap xifra. Potser serà descobrir que les persones han continuat treballant amb confiança, que han pres decisions encertades i que l'organització ha mantingut el seu ritme sense necessitat d'una presència constant. Si això passa, no voldrà dir que el líder era prescindible. Voldrà dir exactament el contrari: que ha fet una gran feina desenvolupant persones, compartint coneixement i construint una cultura basada en la confiança.

Al capdavall, aquest és, probablement, un dels majors èxits que pot assolir qualsevol líder. Deixar un equip millor del que el va trobar. Crear un entorn on les persones creixen, assumeixen responsabilitats i se senten capaces de decidir. Perquè el llegat d'un bon líder no és que tothom el necessiti cada dia, sinó que, fins i tot quan ell és de vacances, els valors continuïn presents, les persones continuïn avançant i l'equip continuï demostrant que el lideratge compartit és molt més fort que qualsevol protagonisme individual.

L'associació de productors ecològics de Lleida BioPonent forma part del projecte europeu TESTAREG, una iniciativa de cooperació transfronterera que reuneix entitats de Catalunya, Euskadi i el sud de França amb l'objectiu d'impulsar una xarxa d'espais test agraris per facilitar l'accés de nous professionals al sector i afavorir el relleu generacional.

El projecte, que acaba d'iniciar la seva activitat, està cofinançat per la Unió Europea a través del programa Interreg POCTEFA 2021-2027 i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). A més de BioPonent, hi participen diverses entitats de desenvolupament rural d'Euskadi, un espai test agrari de Tolosa i un centre de formació del sud de França.

L'objectiu és consolidar una xarxa d'espais test agraris, una eina que permet a les persones interessades iniciar una activitat agrícola en un entorn controlat abans de fer el pas definitiu cap a l'emprenedoria. Aquesta fórmula pretén facilitar l'accés a la terra, donar suport als nous agricultors i contribuir a un desenvolupament rural més sostenible.

Durant els pròxims mesos, els socis compartiran experiències i metodologies per millorar els processos d'acompanyament als emprenedors agraris, així com desenvolupar eines comunes de formació i incubació de nous projectes. També es programaran jornades tècniques, visites d'estudi i accions de divulgació adreçades tant al sector agrari com a administracions i entitats vinculades al desenvolupament rural.

Un dels punts forts de TESTAREG és que els espais test participants treballaran adaptant les seves actuacions a la realitat de cada territori. Aquesta diversitat permetrà validar models en contextos diferents i generar eines que puguin ser aplicades en altres regions europees amb reptes similars, especialment pel que fa al relleu generacional, l'accés a la terra i la incorporació de nous professionals al camp.

La taxa d’atur a les comarques de Ponent i l’Alt Pirineu i Aran s’ha situat en el 6,92% durant el segon trimestre del 2026, segons les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) publicada aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La demarcació registra 17.000 persones desocupades, 400 menys que en el primer trimestre, mentre que el nombre d’ocupats ha augmentat fins als 228.900, amb 7.800 persones més treballant que entre gener i març.

L’increment de l’ocupació ha anat acompanyat d’un augment de la població activa, que arriba a les 245.900 persones, 7.400 més que en el trimestre anterior. Amb una taxa d’atur del 6,92%, Lleida manté el percentatge més baix de Catalunya, per sota de la mitjana catalana, situada en el 7,9%.

La taxa d’atur millora respecte al 7,3% del primer trimestre del 2026, però encara se situa per sobre del 5,17% registrat en el mateix període del 2025. El registre actual es manté per sota del llindar del 7%, una situació que només s’havia assolit en cinc ocasions en un segon trimestre des de l’any 2002.

Per sectors, els serveis han estat el principal motor de la creació d’ocupació, amb 8.700 treballadors més en tres mesos, fins arribar als 148.800 ocupats. L’agricultura també ha incrementat l’ocupació, passant de 22.300 a 24.400 treballadors, mentre que la indústria ha sumat 700 persones i arriba als 33.900 ocupats. La construcció és l’únic sector que registra una reducció, amb 3.900 ocupats menys, fins als 21.700 treballadors.

Pel que fa a la població activa, els serveis concentren el nombre més elevat de persones, amb 155.400, seguits de la indústria (35.100), l’agricultura (26.200) i la construcció (21.700). A més, hi ha 7.300 persones que busquen la primera feina o que van deixar la seva última ocupació fa més d’un any, 2.200 més que en el trimestre anterior.

Al conjunt de Catalunya, la taxa d’atur ha baixat fins al 7,9%, amb una reducció de 2,22 punts respecte al primer trimestre, i el nombre de persones desocupades s’ha situat en 343.000.

El 73,4% de les cooperatives catalanes van tancar l’any 2025 amb excedents, una xifra similar a l’exercici anterior (73,8%), segons el baròmetre elaborat per la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. En paral·lel, gairebé el 23% de les cooperatives va registrar pèrdues, lleugerament per sota del 24% del 2024. Tot i això, la proporció de cooperatives que van augmentar la seva facturació es va situar en el 60,4%, la xifra més baixa des del 2015, excepte l’any 2020, afectat per la pandèmia de la covid-19.

L’estudi, que recull respostes de 222 cooperatives federades, indica que el sector es troba en una fase d’estabilització econòmica tot i la incertesa i la moderació del creixement, segons el director de la federació, Guillem Perdrix. L’informe també mostra que set de cada deu cooperatives van rebre ajuts o subvencions de les administracions públiques i que tres quartes parts van prestar serveis o productes al sector públic. La facturació procedent d’aquestes administracions representava, de mitjana, el 39% dels ingressos, una lleugera pujada respecte el 35,9% del 2024.

Pel que fa a l’ocupació, el 41,9% de les cooperatives va mantenir la plantilla i el 36,5% l’ha augmentat, mentre que el 21,6% l’ha reduïda, gairebé el doble que l’any anterior (11,8%). En matèria de gènere, les dones constitueixen la majoria del personal (60,1%), de les persones sòcies (56,7%), dels equips directius (58,4%) i dels consells rectors (55,4%). Tot i això, continuen percebent salaris inferiors als homes: la remuneració horària més alta mitjana és de 22,78 euros per als homes davant 21,81 per a les dones, i la més baixa de 18,75 euros davant 17,43 euros.

Catalunya va captar 1.105 milions d’euros d’inversió estrangera el 2025, un 5% més que l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica. Ho ha anunciat aquest dijous el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, durant una intervenció al Parlament, en què ha presentat el balanç anual de l’activitat d’Acció - l’agència pública de la Generalitat de Catalunya per a la competitivitat empresarial - en la captació d’inversions internacionals.

Al llarg del 2025, Acció va contribuir a materialitzar 101 projectes d’empreses estrangeres, que van comportar la creació de 3.980 llocs de treball i el manteniment de 1.728 més. Els Estats Units van ser el principal país d’origen de les inversions, amb el 17% dels projectes, seguits d’Alemanya (14%), França (11%) i el Regne Unit (10%). La majoria de les operacions van correspondre a empreses que ja estaven implantades a Catalunya i que van optar per ampliar-hi la seva activitat.

En concret, el 71% dels projectes van ser ampliacions o noves inversions de companyies ja establertes al territori, mentre que el 29% restant van correspondre a empreses que s’hi implantaven per primera vegada.

Pel que fa a la tipologia de les inversions, el 77% dels projectes captats van estar vinculats a activitats industrials, tecnològiques o de recerca i desenvolupament. La indústria manufacturera va concentrar el 38% del total, seguida de l’àmbit tecnològic (25%) i de la recerca i desenvolupament (R+D) (14%).

Per sectors, van destacar les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i l’electrònica, que van representar el 25% dels projectes. També van tenir un pes rellevant l’automoció (14%), la química i la indústria farmacèutica (11% cadascuna), així com l’audiovisual i els videojocs (6%).

Gairebé la meitat dels projectes, un 49%, estaven directament relacionats amb les transformacions digital i verda, i van generar o mantenir més de 2.800 llocs de treball. En conjunt, les inversions van procedir d’una trentena de països.

Més de 4.200 milions captats en cinc anys

El balanç presentat pel Govern també destaca l’evolució del darrer quinquenni. Entre el 2021 i el 2025, Acció va captar 4.267 milions d’euros d’inversió estrangera, un 143% més que durant els cinc anys anteriors. Els projectes impulsats en aquest període van permetre crear o mantenir més de 30.200 llocs de treball, un 17% més que en el quinquenni precedent.

Segons les dades de la Generalitat, per cada euro públic destinat a la captació d’inversió estrangera es van mobilitzar 307 euros d’inversió privada.

De cara al període 2026-2030, el Govern s’ha fixat l’objectiu de materialitzar 600 projectes d’inversió estrangera, incloses les reinversions de multinacionals ja implantades a Catalunya. L’estratègia preveu mobilitzar 6.000 milions d’euros, crear o mantenir 45.000 llocs de treball i assolir les 10.000 filials d’empreses estrangeres establertes al país.

L’oli i el vi com a elements d’identitat territorial i motors d’activitat econòmica, turística i social han centrat aquest dilluns la jornada ‘Lleida, terra de vinyes i oliveres’, celebrada a la Seu Vella de Lleida. La trobada ha reunit representants de la producció agroalimentària, la restauració, la distribució i les denominacions d’origen per analitzar el potencial d’aquests dos sectors a les comarques lleidatanes.

La jornada ha estat organitzada per La Vanguardia, a través del Canal Comer, amb la col·laboració de Gust de Lleida, la marca agroalimentària impulsada per la Diputació de Lleida. L’acte ha comptat amb la participació del president de la institució, Joan Talarn; el vicepresident, Agustí Jiménez, i el diputat de Promoció Econòmica, Jordi Verdú, entre altres representants de la corporació.

La cita ha coincidit amb el primer aniversari de la presentació de Gust de Lleida, celebrada l’any 2025 a la Pobla de Segur en el marc de les Trobades Gastronòmiques Comer. La iniciativa agrupa els diferents agents de la cadena de valor agroalimentària de la demarcació amb l’objectiu d’identificar i donar visibilitat als productes, els oficis i els paisatges vinculats al sector.

Joan Talarn ha assenyalat que la jornada ha servit per mostrar la visió territorial existent al voltant de dos productes que considera fonamentals, com són l’oli i el vi. El president de la Diputació de Lleida ha defensat la necessitat que la pagesia, els productors, els restauradors i la resta d’agents de la cadena de valor treballin conjuntament per millorar la projecció dels productes lleidatans.

Per la seva banda, Jordi Verdú ha destacat la necessitat de fomentar el coneixement i el consum habitual dels productes de proximitat. El diputat de Promoció Econòmica també ha remarcat la importància de la col·laboració entre productors, comerços, restauradors i denominacions d’origen per generar activitat econòmica i contribuir al manteniment de la població als municipis.

La primera taula rodona, titulada ‘L’oli que ens mou: gastronomia i turisme de l’oli’, ha abordat el paper de l’oli en la restauració i les possibilitats de l’oleoturisme. Hi han participat els cuiners Joel Castanyé, de La Boscana de Bellvís; Àngel Esteve, de Sisè, i Ada Parellada, de Semproniana; la sommelier d’oli Montserrat Freixa, i la responsable del departament d’Oleoturisme de Cuadrat Valley, Blanca Casañola.

Joel Castanyé ha reivindicat la qualitat de l’oli, els vins, la fruita i altres aliments produïts a Lleida, així com el paper dels restauradors en la seva difusió. El cuiner ha defensat que la proximitat amb els productors facilita la construcció d’un relat gastronòmic vinculat al territori.

La cuinera Ada Parellada ha subratllat que aquest tipus de trobades permeten reforçar les relacions entre productors, restauradors i consumidors. També ha apel·lat especialment als ciutadans de les àrees metropolitanes perquè incorporin productes de proximitat a la compra habitual i contribueixin al sosteniment del sector primari.

La segona taula, ‘El vi de Lleida: territori, qualitat i sostenibilitat’, ha comptat amb el director de Responsabilitat Social Empresarial de Plusfresc, Rafael Oncins; el president de Castell del Remei, Tomàs Cusiné; el president de la DO Costers del Segre, Isidre Ribalta, i el director de l’INCAVI, Joan Gené. Les dues converses han estat moderades per la periodista Rosa Molinero.

Durant la seva intervenció, Isidre Ribalta ha explicat l’evolució de la DO Costers del Segre, que va començar amb 3 cellers i actualment en compta amb 33. Segons el president de la denominació, aquest creixement ha contribuït a defensar els vins lleidatans als mercats, preservar les vinyes i afavorir-ne la continuïtat generacional.

La jornada també ha analitzat el paper de l’enoturisme i l’oleoturisme com a eines per relacionar gastronomia, paisatge, patrimoni i activitats turístiques. Segons s’ha exposat durant la trobada, aquestes propostes poden generar moviment econòmic en restaurants, allotjaments, comerços i municipis de les comarques lleidatanes.

Aquest relat territorial s’ha complementat amb les publicacions ‘Una terra de vins’ i ‘Una terra d’oli’, dedicades als oficis, els paisatges i les històries vinculades a les vinyes, les oliveres, els cellers i els molins de la demarcació.

La trobada ha finalitzat amb un espai de relació entre els assistents per compartir experiències i establir contactes entre els diferents agents del sector agroalimentari.

El cost mitjà de producció del préssec i la nectarina a Catalunya se situa aquest 2026 en 0,585 euros per quilo, segons un estudi elaborat pel CREDA-UPC-IRTA, a partir de dades de les explotacions de la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya (XCAC) i impulsat pel Departament d’Agricultura.

L’informe estima un cost mitjà de 14.298 euros per hectàrea, una xifra que representa un increment d’entre el 10% i el 15% respecte dels 12.846 euros per hectàrea registrats, en valors constants de 2024, durant el període comprès entre 2020 i 2024.

El càlcul parteix d’un rendiment estimat de 24.431 quilos per hectàrea, un 8,6% superior a la mitjana de les explotacions analitzades entre 2020 i 2024. Del cost total de 0,585 euros per quilo, 0,260 euros corresponen a costos específics, 0,227 euros a costos generals i 0,099 euros a la mà d’obra familiar.

A aquestes despeses cal afegir-hi els costos de confecció i comercialització. Tenint en compte un cost orientatiu de confecció de 0,506 euros per quilo, l’estudi situa el cost total del préssec i la nectarina confeccionats en 1,234 euros per quilo.

L’informe es va presentar el 14 de juliol a la seu d’Afrucat i també inclou el paraguaià entre els productes analitzats. Els autors assenyalen que el document no té com a objectiu fixar preus de venda, sinó aportar una estimació dels costos de producció i oferir informació de referència per a les negociacions comercials del sector.

Les dades procedeixen de la Xarxa Comptable Agrària de Catalunya, un sistema que recull, valida i analitza la comptabilitat de les explotacions agràries catalanes. La metodologia utilitzada calcula els costos per producte i els actualitza mitjançant índexs oficials de preus.

La directora general d’Alimentació, Rosa Cubel, va destacar que l’estudi es basa en dades comptables reals i que pretén facilitar eines per a la presa de decisions. Cubel va defensar la necessitat d’avançar cap a un sistema alimentari “més just, més equitatiu i més cohesionat” i d’impulsar polítiques orientades a garantir la viabilitat del sector agroalimentari.

La campanya de fruita de pinyol podria acabar abans

Durant la presentació, Afrucat també va apuntar que la campanya de fruita de pinyol d’aquest estiu podria acabar abans de l’habitual a causa de l’avançament de la maduració i de la recol·lecció de diferents varietats.

Segons l’associació, l’entrada en producció de les varietats de mitja estació, amb calibres més grans, ha permès equilibrar les diferents mides disponibles i frenar la pressió a la baixa sobre els preus observada a l’inici de la campanya.

El calendari productiu presenta un avançament d’uns 10 dies respecte de les darreres collites en algunes varietats i de fins a 20 dies en comparació amb el calendari tradicional d’anys anteriors.

El president del Comitè de Pinyol d’Afrucat, Jaume Lozano, va advertir que una menor disponibilitat de fruita durant el tram final podria concentrar la demanda i va remarcar la necessitat d’una bona programació comercial entre els diferents agents de la cadena.

Afrucat considera que aquesta reducció de l’oferta al final de la campanya podria comportar un increment dels preus, en un context en què els costos de producció continuen condicionant la rendibilitat de les explotacions.

El centre tecnològic Eurecat treballa en la incorporació de la intel·ligència artificial als sistemes robòtics per desenvolupar màquines capaces de percebre l’entorn, interpretar situacions, aprendre de l’experiència i actuar de manera autònoma. Aquesta evolució, coneguda com a Intel·ligència Artificial Física, pot tenir aplicacions en àmbits com la indústria manufacturera, l’agroalimentació, la logística, la construcció i l’atenció a les persones.

La tecnologia combina eines com la visió artificial avançada, l’aprenentatge automàtic, els models de llenguatge i els sistemes de raonament. L’objectiu és que els robots puguin adaptar-se a situacions imprevistes, interactuar amb persones i operar amb més autonomia en entorns reals i canviants.

Entre els projectes desenvolupats per Eurecat hi ha sistemes robòtics destinats al desmuntatge intel·ligent de bateries de liti per afavorir-ne el reciclatge, robots autònoms per a aplicacions agrícoles, plataformes aèries per inspeccionar infraestructures i solucions de robòtica cognitiva orientades a l’acompanyament de persones grans i dependents.

El director de la Unitat de Robòtica i Automatització d’Eurecat, Daniel Serrano, ha assenyalat que la intel·ligència artificial permet que els robots evolucionin des de sistemes programats per repetir tasques fins a agents capaços de comprendre el context i prendre decisions de manera autònoma. Segons Serrano, aquesta transformació amplia les possibilitats d’automatització en entorns en què fins ara era limitada.

En aquest context, la Comissió Europea ha encarregat a Eurecat el lideratge del desenvolupament del primer gran model europeu d’intel·ligència artificial per a la robòtica industrial, al qual destinarà més de 40 milions d’euros. El projecte s’emmarca en el consorci europeu GRAIL i té com a finalitat reforçar la sobirania industrial d’Europa.

El model s’entrenarà amb grans volums de dades procedents de diferents entorns, tasques i tipus d’interacció física. Aquesta base comuna haurà de permetre que els robots transfereixin coneixements entre diferents activitats i plataformes i interactuïn amb el món físic d’una manera adaptable i fiable.

Eurecat també ha elaborat l’informe tecnològic Intel·ligència Artificial Física: el motor de la robòtica del futur en l’era de la Indústria 5.0, que analitza les tendències, les aplicacions i els reptes associats a aquesta tecnologia. El document situa el mercat mundial de la robòtica industrial per sobre dels 30.000 milions d’euros l’any 2029.

L’informe identifica tres àmbits principals de desenvolupament. El primer és la manipulació intel·ligent, que permet als robots identificar objectes, aprendre habilitats complexes i ajustar els moviments a l’entorn. El segon és la robòtica mòbil, basada en plataformes autònomes capaces de navegar i prendre decisions en espais canviants. El tercer correspon a la robòtica cognitiva, orientada a comprendre el context, relacionar-se amb les persones i explicar les decisions adoptades.

Segons el centre tecnològic, la integració de la intel·ligència artificial en la robòtica pot aportar més flexibilitat productiva, incrementar la productivitat, reduir els costos de reconfiguració i millorar la qualitat dels processos i l’eficiència en l’ús dels recursos. També pot facilitar la col·laboració entre persones i robots i reduir l’exposició dels treballadors a tasques de més risc.

Aquesta evolució s’emmarca en la transició cap a la Indústria 5.0, un model que combina l’eficiència productiva amb la sostenibilitat, la resiliència i el benestar de les persones. Tot i això, l’informe assenyala reptes pendents com l’estandardització i certificació dels sistemes autònoms, la ciberseguretat, la transparència dels algorismes i la formació de professionals especialitzats.

L’Il·lustre Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida (ICGSBGLL) ha reivindicat un paper actiu d’aquests professionals en l’elaboració de les normes laborals i de la Seguretat Social. La petició s’ha plantejat durant la Nit Col·legial celebrada al Palau de Congressos de la Llotja de Lleida, en què també s’ha alertat de l’augment de la càrrega administrativa i de les dificultats de les empreses lleidatanes per trobar personal.

La degana de l’ICGSBGLL, Montserrat Cerqueda, ha defensat que l’experiència dels graduats socials els ha de permetre intervenir en la preparació de la normativa que posteriorment han d’aplicar. “Durant molts anys hem estat els professionals que aplicàvem les normes. Avui això ja no és suficient. També hem d’ajudar a construir-les”, ha afirmat.

Cerqueda també ha reclamat una reducció de la càrrega burocràtica, garantir el dret a la desconnexió digital dels professionals i millorar la relació amb les administracions públiques. En l’àmbit acadèmic, ha destacat les converses amb el Ministeri d’Universitats perquè el futur reial decret d’universitats reconegui l’especialitat de Relacions Laborals i Recursos Humans, amb l’objectiu de consolidar professorat especialitzat.

La degana també ha abordat l’increment de les incapacitats temporals i ha remarcat la necessitat de diferenciar-les de l’absentisme laboral. En aquest sentit, ha defensat una anàlisi rigorosa de la situació i mesures com reforçar la coordinació entre el sistema sanitari, les mútues i les empreses, reduir les llistes d’espera, potenciar la prevenció en salut mental i facilitar la reincorporació progressiva al lloc de treball quan sigui possible.

Per la seva banda, el delegat del Col·legi a Lleida, Nacho Vendrell, ha assenyalat que l’exercici professional s’ha vist condicionat en els darrers anys per l’augment de les gestions administratives, la complexitat normativa i les dificultats en la relació amb l’Administració.

En clau territorial, Vendrell ha explicat que, malgrat el lleuger increment de l’atur fins a situar-se per sobre del 7%, la demarcació continua presentant uns nivells d’ocupació entre els més favorables del país. Aquesta situació, segons ha indicat, comporta dificultats creixents perquè les empreses trobin treballadors en pràcticament tots els sectors d’activitat.

La trobada també ha servit per reconèixer la trajectòria de tres professionals per la seva col·legiació ininterrompuda. El Col·legi ha lliurat una medalla de bronze pels 15 anys de col·legiació i dues medalles d’argent pels 25 anys.

L’acte ha comptat amb representants institucionals, judicials i acadèmics, entre els quals la directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Treball a Lleida, Maria Pilar Expax; la primera tinenta d’alcaldia i regidora d’Agenda Urbana i Espai Agrari i Sostenibilitat, Begoña Iglesias; el subdelegat del govern a Lleida, José Crespín, i la delegada del Govern de la Generalitat a Lleida, Núria Gil.

La demarcació de Lleida va registrar 284 hipoteques sobre habitatges durant el mes de maig, un 4,4% menys que en el mateix període de l’any anterior. D’aquesta manera, es va convertir en l’única demarcació catalana on es van reduir aquestes operacions, segons les dades provisionals publicades aquest dilluns per l’Institut Nacional d’Estadística (INE).

El descens contrasta amb l’evolució del conjunt de Catalunya, on es van constituir 7.537 hipoteques, un 9,3% més en termes interanuals. Catalunya es va situar entre les comunitats autònomes amb un increment més elevat, només per darrere de Navarra, amb un 33,5%, i les Canàries, amb un 16,5%.

Per demarcacions, Barcelona va concentrar 5.521 operacions, un 9,3% més que el maig de l’any passat. Girona va registrar l’augment més pronunciat de Catalunya, amb 868 hipoteques i una pujada pròxima al 16%, mentre que Tarragona va arribar a les 864 operacions, un 7,6% més.

Tot i la reducció del nombre d’hipoteques, el capital prestat a la demarcació de Lleida va arribar als 39,5 milions d’euros. L’import mitjà dels préstecs es va situar prop dels 139.000 euros per habitatge, per sobre dels aproximadament 126.000 euros registrats un any abans.

Al conjunt de Catalunya, el capital hipotecari concedit va superar els 1.528 milions d’euros, mentre que l’import mitjà de les noves hipoteques es va situar per damunt dels 200.000 euros. L’increment del capital prestat va ser superior al creixement del nombre d’operacions.

A l’Estat espanyol es van constituir 42.213 hipoteques sobre habitatges durant el mes de maig, un 0,1% menys que un any enrere. L’import mitjà va arribar als 174.866 euros, un 9,7% més en termes interanuals.

El tipus d’interès mitjà de les noves operacions es va situar en el 2,98%, amb un termini mitjà de devolució de 25 anys. Del total d’hipoteques, el 60,9% es van formalitzar a tipus fix i el 39,1%, a tipus variable.

L’Ajuntament de Lleida ha reforçat la col·laboració amb el Port de Tarragona per posicionar la futura estació intermodal prevista al polígon de Torreblanca dins dels circuits de distribució de mercaderies. La Paeria també ha iniciat el procediment per adherir-se al Barcelona Centre Logístic, una plataforma integrada per agents públics i privats que treballa per millorar la competitivitat logística de Catalunya.

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, s’ha reunit aquest dilluns a la Paeria amb el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Santiago J. Castellà, en una trobada institucional i de treball.

Durant la reunió, s’ha acordat constituir un grup de treball entre Lleida, Tarragona i Tortosa per millorar la interconnexió entre els tres territoris i reforçar el paper de Lleida, de l’estació intermodal de Torreblanca i de les empreses distribuïdores del sector agroalimentari en el transport de mercaderies a través del Port de Tarragona.

Larrosa ha explicat que l’adhesió al Barcelona Centre Logístic permetrà a Lleida participar en una xarxa formada per institucions, empreses i operadors del sector. “Activem el procediment per adherir-nos a una plataforma que té com a vocació assegurar iniciatives, inversions i mesures en logística en què participem. Volem posicionar-nos en un sistema d’aliances on hi ha sector públic i privat per potenciar la logística a Catalunya”, ha afirmat el paer en cap.

L’alcalde també ha situat aquesta col·laboració en el marc de les relacions establertes amb els ports de Tarragona i Barcelona, el Consorci de la Zona Franca i la Cambra de Comerç. Segons Larrosa, aquests acords han de contribuir a reforçar el paper de Lleida i afavorir la transformació econòmica de la ciutat.

En aquest sentit, ha assenyalat que Lleida és la segona capital amb una densitat més elevada d’empreses tecnològiques i ha defensat que les aliances institucionals i empresarials han de permetre avançar en la incorporació de nova activitat industrial al territori.

Un informe de l’IDRA alerta de la concentració agroalimentària a Catalunya i situa dues companyies lleidatanes entre els principals actors del model porcí

Un informe elaborat per l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) situa BonÀrea i Vall Companys entre les cinc grans empreses que concentren bona part de la producció, el processament i la distribució del sector porcí a Catalunya. L’estudi alerta de la creixent concentració de les cadenes agroalimentàries i assenyala que deu cadenes de supermercats controlen el 65% de les vendes d’aliments al país.

El document identifica el porcí com l’exemple més avançat d’aquest procés de concentració. Segons l’informe, en les darreres quatre dècades han desaparegut unes 15.000 explotacions i han tancat 200 escorxadors municipals, mentre que la mida mitjana de les explotacions s’ha multiplicat per quinze.

Actualment, bona part del sector està integrada al voltant de cinc grans empreses: Vall Companys, BonÀrea, Casa Tarradellas, Costa Brava Foods i Olot Meats. D’aquestes, dues tenen una forta vinculació amb les comarques de Lleida: BonÀrea, amb seu a Guissona, i Vall Companys, vinculada històricament a Lleida.

La indústria porcina sacrifica uns 23 milions d’animals cada any, representa el 36% de la producció final agrària catalana i exporta aproximadament la meitat del producte, segons recull l’estudi. L’informe subratlla que aquest model ha anat consolidant grans operadors integrats verticalment, amb capacitat per controlar diferents fases de la cadena, des de la producció fins a la comercialització.

L’IDRA també situa BonÀrea entre les principals cadenes de supermercats que operen a Catalunya, juntament amb Mercadona, Bon Preu-Esclat, Carrefour, Lidl i Consum. Segons l’estudi, davant les 48.891 explotacions agràries i els prop de 20.000 comerços alimentaris que hi ha al país, només deu cadenes concentren el 65% de les vendes d’aliments.

L’informe analitza el recorregut dels aliments des de la producció fins al consum i constata que la concentració empresarial augmenta a mesura que s’avança en la cadena. Aquesta tendència, segons els autors, també s’estén a sectors com l’aviram, la fruita, l’oli o la pesca, i comporta una pèrdua progressiva de capacitat productiva i de pes dels circuits de proximitat.

En aquest sentit, el document alerta que Catalunya ha perdut 4.600 pagesos en els últims deu anys, mentre que la presència de persones jurídiques al sector rural ha crescut un 28%. “Una de les principals conseqüències de la creixent industrialització agroalimentària i concentració corporativa ha estat la pèrdua gradual de pagesia”, recull l’estudi.

L’informe també calcula que només el 45% de la producció agroalimentària catalana es destina directament a l’alimentació humana, mentre que el 55% s’orienta a alimentar bestiar. Aquesta dada reforça, segons els autors, el pes del model ramader intensiu en l’estructura productiva del país.

Els autors vinculen aquesta transformació amb els canvis en els hàbits de consum. Segons l’estudi, el consum de carn s’ha duplicat en els darrers cinquanta anys i el d’aliments ultraprocessats s’ha triplicat en tres dècades. Paral·lelament, els preus dels aliments han augmentat un 34% en sis anys i al voltant del 30% dels aliments produïts acaben malbaratats.

Davant d’aquest escenari, l’IDRA planteja una reorientació de les polítiques públiques basada en “una planificació i una governança democràtica de les cadenes agroalimentàries”, amb l’objectiu de reduir la dependència dels grans operadors i reforçar els circuits de proximitat.

Com descriuries el teu estil de lideratge en tres paraules?

El descriuria com a humà, conscient i coherent. Humà, perquè quan em relaciono amb l’equip m’agrada fer-ho des de la proximitat, la cura i el respecte. Conscient, perquè intento entendre què em passa, què necessito i quin impacte tenen les meves accions en els altres. I coherent, perquè procuro que allò que penso, allò que dic i allò que faig estigui alineat amb els meus valors.

Quina és la lliçó més valuosa que has après liderant equips?

La lliçó més valuosa que he après és que no totes les persones necessiten el mateix lideratge, ni al mateix ritme, ni amb el mateix llenguatge. Liderar també vol dir adaptar-se als estils de les persones, entendre què necessita cadascú i mirar els equips amb curiositat, no amb judici.

Quin és el secret per mantenir un equip motivat i alineat amb la visió de l’empresa?

Des del meu punt de vista, el secret és entendre que la visió només s’alinea quan les persones se senten vistes, escoltades i reconegudes en el seu estil. Un equip es manté motivat quan percep que la seva feina té sentit. I això implica escoltar més, controlar menys, donar context abans que ordres i recordar que els resultats sostenibles sempre són conseqüència de cuidar les persones.

Quin ha estat el moment més crític de la teva carrera i com el vas superar?

Quan vaig començar en el món de la formació, l’any 2001, de la mà de Nokia, se’m va obrir un univers nou on vaig descobrir la meva vocació. Tretze anys més tard, quan Microsoft va comprar la companyia i els departaments es van duplicar, el nostre va ser el primer a desaparèixer. Em vaig trobar en un punt en què no sabia ben bé què faria a partir d’aleshores, però tenia clar que volia dedicar-me a alguna cosa que no depengués només de tercers.

Gairebé per casualitat, em vaig acabar certificant com a coach i, a partir d’aquí, vaig començar a conèixer el món del Serious Play. Amb el temps vaig anar deixant de banda el coaching per centrar-me en la consultoria per a empreses. Aquella etapa, que en aquell moment va ser incerta, m’ha acabat portant fins on soc avui.

Com expliques als teus col·laboradors que equivocar-se també és part de l’aprenentatge?

En el meu llibre explico una idea que m’agrada especialment i que utilitzo sovint, inspirada en una sèrie de televisió que m’ha marcat molt: Ted Lasso. En un dels capítols, Ted pregunta a un membre del seu equip: “Saps quin és l’animal més feliç del món?” I ell mateix respon: “El peix daurat, perquè només té deu segons de memòria.”

Aquesta metàfora ens recorda que massa sovint ens quedem atrapats en l’error i no en sortim. Ens hi aferrem, el remenem, el jutgem i ens bloquegem. En canvi, si fem com el peix daurat i deixem anar ràpidament l’error, podem centrar-nos en allò que realment importa: aprendre’n i continuar avançant.

Què et motiva cada dia a continuar?

Ho tinc claríssim: la meva família és el meu centre. Tot el que faig, cada projecte, cada pas i cada decisió, és per ells i gràcies a ells.

Quina relació tens amb la competència?

La gent que em coneix sap que no m’agrada parlar de competència, sinó de cooperència. Sempre he cregut que tothom suma i que aprendre dels altres i compartir el que sabem és una de les coses més enriquidores que podem fer com a professionals. Al final, allò realment important és que cadascú trobi el seu estil i que aquest estil es converteixi en la seva marca personal.

És un estímul o una pressió?

Sempre hauria de ser un estímul, però cal tenir cura que no es converteixi en una obsessió. Quan això passa, entrem en un nivell d’estrès que ens fa perdre el focus i la perspectiva.

Quin ha estat el projecte o assoliment més satisfactori de la teva carrera?

Per a mi, el projecte més satisfactori ha estat publicar el meu primer llibre. És una fita que, sense l’impuls de bons amics que han estat al meu costat animant-me i empenyent-me perquè ho fes, probablement no hauria arribat a materialitzar-se.

Va ser un repte intens, de molta dedicació i d’un esforç sostingut, però també una oportunitat per posar paraules a allò que porto anys treballant amb equips i persones. Saber que he deixat una part de mi en forma de llibre, i que aquest llibre pot ajudar altres professionals a liderar des d’un lloc més humà, conscient i coherent, fa que tot el camí hagi valgut la pena.

Quina és la clau per construir un equip fort i cohesionat?

La clau per construir un equip fort i cohesionat no és reunir els millors professionals, sinó aconseguir que persones diferents treballin juntes amb confiança, respecte i un propòsit compartit. La funció del líder no és fer que tothom actuï igual, sinó crear les condicions perquè cada persona pugui aportar el millor de si mateixa.

Quan entenem que la diversitat ben gestionada és una força, els equips deixen de ser només un conjunt de persones i es converteixen en un sistema que suma.

Quina és la millor manera de retenir el talent dins una organització?

La millor manera de retenir el talent no és retenir-lo, sinó crear un lloc on les persones vulguin quedar-se.

Durant molts anys hem cregut que el talent es fidelitza només amb salaris, beneficis o incentius. Tot això és important, però no és l’únic que fa que algú decideixi donar el millor de si mateix cada dia. El que realment marca la diferència és sentir-se valorat, escoltat i respectat; saber que la pròpia feina té impacte; i trobar oportunitats reals per créixer, provar, equivocar-se i descobrir de què som capaços. Quan això passa, apareix una cosa essencial: el sentiment de pertinença.

Si haguessis de definir la teva empresa amb una paraula, quina seria?

Persones. Perquè tot el que fem comença i acaba en les persones. Les estratègies, els processos, la innovació o els resultats només tenen sentit quan hi ha persones compromeses, connectades i amb un propòsit compartit.

Com has aconseguit diferenciar-te de la competència?

Nosaltres sempre diem que la nostra filosofia és que les empreses s’enduguin un pla d’acció creat a través de l’aprenentatge basat en el joc. Creiem en el poder de jugar: les dinàmiques lúdiques activen la participació, faciliten la reflexió i permeten que els equips trobin solucions reals d’una manera creativa, significativa i molt més connectada. Aquesta és una part essencial del que ens diferencia.

Quin paper juguen les noves tecnologies en la teva empresa?

La nostra empresa neix d’una base tecnològica molt arrelada. En el meu cas, vaig començar a Nokia i després vaig tenir la sort de formar part de l’equip de formació d’Apple durant vuit anys. A CoCoTrainers ho tenim tan integrat que forma part del nostre ADN.

Per això, en les nostres formacions d’oratòria, comunicació i parlar en públic utilitzem sovint ulleres de realitat virtual. Aquestes eines permeten que les persones es vegin en un escenari ple de públic, però en un entorn completament segur, on poden practicar, experimentar i millorar sense pressió.

Quin paper ha jugat la teva família en la teva trajectòria empresarial?

Per a mi són el motor de tot el que faig. He tingut la gran sort que sempre han estat al meu costat, donant-me suport tant en els moments bons com en els difícils. Quan tens algú que t’acompanya així, que et sosté i creu en tu fins i tot quan tu dubtes, això et dona una confiança enorme en el camí que fas i en les decisions que prens.

Hi ha algun hobby o afició que t’ajudi a desconnectar de la feina?

Per a mi hi ha tres aficions essencials. La primera són les sèries i les pel·lícules: soc un autèntic serielover. Tinc una aplicació per seguir tots els episodis de totes les sèries que miro, perquè en porto unes quantes alhora i m’encanta perdre’m en històries diferents.

La segona és el vòlei, on he combinat durant anys el rol de jugador i, fins fa poc més d’un any, també el d’entrenador. És un esport que m’ha donat equip, disciplina, molta alegria i, sobretot, bons amics i amigues.

I, finalment, ballar. M’encanta. És el meu espai per desconnectar de tot, deixar anar la ment i simplement gaudir del moment.

Com continues aprenent i evolucionant en el teu sector?

Intento estar al dia de totes les novetats que apareixen en el nostre sector i, amb la meva sòcia, l’Andrea Solans, tenim sempre una premissa molt clara: aprendre dels millors.

Això implica observar tendències, analitzar metodologies emergents i identificar quines certificacions poden aportar valor real al nostre treball. El nostre objectiu és que tot allò que incorporem —sigui una formació, una eina o una nova manera de treballar— ajudi les empreses i les persones a créixer, transformar-se i aplicar el que aprenen d’una manera pràctica i significativa.

Quin és el teu mantra personal o frase inspiradora?

Hi ha una frase del dramaturg i escriptor irlandès George Bernard Shaw que m’acompanya molt: “No deixem de jugar perquè ens fem grans; ens fem grans perquè deixem de jugar.”

Quin paper juga la formació en el lideratge?

A CoCoTrainers entenem la formació com una experiència de transformació, no només de transmissió de coneixement. El nostre objectiu no és que les persones surtin d’una sessió sabent més, sinó liderant millor: escoltant amb més atenció, comunicant amb més impacte, gestionant els equips amb més confiança, prenent decisions més conscients i, sobretot, amb un pla d’acció dissenyat per elles mateixes.

Si poguessis millorar un aspecte de l’ecosistema empresarial de Lleida, quin seria?

Lleida compta amb molt talent, empreses innovadores i persones amb una gran capacitat d’emprendre. El repte no és tant generar més talent, sinó connectar-lo millor. Quan es comparteixen coneixements, experiències i bones pràctiques, tots hi guanyem.

Quin impacte t’agradaria deixar a la ciutat a través del teu treball?

M’agradaria contribuir a fer de Lleida un territori on les empreses col·laborin, aprenguin les unes de les altres i posin les persones al centre de les seves decisions.

Aquest és, precisament, l’esperit de l’esdeveniment que vam fer a l’Orfeó Lleidatà a l’abril, “Empreses que Juguen”: crear un espai on directius, equips i organitzacions es trobin per compartir, experimentar i descobrir que es pot aprendre, liderar i innovar des d’una mirada més humana.

Perquè jugar no és el contrari de treballar; és una manera de fomentar la creativitat, la confiança, la cohesió i l’aprenentatge. Quan les empreses juguen, es transformen. I quan les persones juguen, creixen.

El Grup Vall Companys va tancar l’exercici 2025 amb una facturació de 4.626 milions d’euros, un 11% més que els 4.163 milions registrats l’any anterior. La companyia va obtenir un benefici net de 245,4 milions d’euros, equivalent a un marge del 5,3% sobre les vendes a tercers.

El grup va registrar una evolució positiva en les divisions de farines, avicultura i porcí, tant ibèric com de capa blanca, tot i que aquesta última va quedar afectada per la crisi de la pesta porcina africana (PPA) durant el tram final de l’exercici.

Les vendes de la divisió farinera es van concentrar principalment en el mercat nacional, una dinàmica similar a la de la carn avícola. En tots dos casos, les exportacions van representar aproximadament un 10% de les vendes, un percentatge similar al de l’any anterior. En el cas de la carn de porc, el pes de les exportacions es va situar en el 35%, amb Europa Central com a principal mercat de destinació, per davant dels països asiàtics.

Durant el 2025, Vall Companys va mantenir la seva política de reinversió en els centres productius i va destinar 193,2 milions d’euros a la modernització i millora de les instal·lacions.

Entre els anys 2020 i 2025, la inversió acumulada en l’optimització de les plantes del grup va superar els 600 milions d’euros. Aquestes actuacions tenen com a objectiu reforçar la innovació, la sostenibilitat, la qualitat, la seguretat alimentària i la competitivitat en els mercats estatal i internacional.

El grup atribueix la reducció del marge a la inestabilitat global i a l’impacte de la PPA durant les últimes setmanes de l’any. La declaració del brot a Bellaterra el 28 de novembre de 2025 va motivar l’activació d’un pla financer de contingència que va tenir incidència en el resultat net de l’exercici.

La detecció de la PPA va comportar el tancament total de mercats com el Japó i Mèxic i restriccions parcials en destinacions com la Xina. En el cas de les Filipines, el tancament va ser inicialment total, tot i que posteriorment es va aplicar la regionalització. Aquestes limitacions van afectar les exportacions de carn i subproductes. Paral·lelament, el preu de referència del porcí a Mercolleida va caure i els valors de mercat van quedar per sota dels costos de producció.

Davant d’aquesta situació, la direcció de Vall Companys va activar un pla financer de contingència per reduir l’impacte econòmic i comercial de la crisi i preservar el balanç davant d’un 2026 que la companyia preveu complex. El pla inclou una provisió de 61 milions d’euros, aplicada d’acord amb la normativa comptable per la devaluació del valor de les existències ramaderes.

La companyia també ha reduït a la meitat el dividend previst, que passa de 72 milions d’euros a 36 milions, i ha rebaixat les inversions pressupostades per al 2026 de 190 milions a 85 milions d’euros, entre altres mesures. Vall Companys considera que la PPA representa una contingència greu per al sector ramader i carni, perquè redueix el preu del porc i bloqueja de manera total o parcial alguns mercats d’exportació, inclosos mercats d’alt valor. La companyia també adverteix que la situació es podria prolongar si no s’erradica completament el brot mitjançant actuacions de control cinegètic.

El grup ha basat la seva estratègia de diversificació en el desenvolupament de diferents línies de negoci a la península i en un procés d’implantació internacional iniciat l’any 2016. Amb l’objectiu d’ampliar la producció en diferents mercats, la companyia ha accelerat la seva presència a l’Amèrica Llatina amb l’entrada en dos nous països.

Ja durant el 2026, Vall Companys ha arribat a un acord amb Coexca SA a Xile, a través de la seva filial brasilera Master Agroindustrial, i ha formalitzat un crèdit participatiu de 14 milions de dòlars amb el Grupo Pacuca a l’Argentina.

Des del 2016, el grup també ha anat adquirint participacions minoritàries en empreses del Perú, Colòmbia, Uruguai i Brasil. A Mèxic, en canvi, disposa d’una participació del 75%. Aquestes operacions tenen com a finalitat establir sinergies, aportar coneixement tècnic i reforçar la cadena de valor ramadera i càrnia.

El grup assenyala que les decisions d’inversió s’han centrat en mercats amb dèficit de producció nacional, amb la voluntat d’impulsar-hi la producció local. Vall Companys també sosté que el creixement de les exportacions ha permès l’especialització de professionals locals en l’àmbit del comerç internacional. La companyia considera que el procés d’implantació exterior pot generar oportunitats de creixement per a perfils com veterinaris, enginyers agrònoms, professionals de les finances, recursos humans i enginyeria.

Més enllà dels resultats econòmics, Vall Companys va destinar 155,95 milions d’euros al pagament d’impostos i cotitzacions empresarials a la Seguretat Social durant el 2025. El grup va acabar l’any amb 17.336 llocs de treball directes a les plantes productives i als serveis centrals, un 20,3% més que al tancament del 2024. La major part d’aquests llocs de treball es concentra en municipis i zones rurals on estan ubicats els seus centres productius. Durant el mateix exercici, la companyia va invertir prop d’1,5 milions d’euros en formació i va impartir més de 68.000 hores formatives als seus professionals.El grup vincula aquesta política de formació continuada amb la promoció del talent intern i el desenvolupament professional dels treballadors. 

Vall Companys també va obtenir, per sisè any consecutiu, el certificat Top Employer, un reconeixement que avalua les polítiques de recursos humans i ocupació de les empreses participants.