La transformación de los espacios públicos se ha convertido en una de las líneas de actuación más visibles en muchos municipios. Más allá de grandes infraestructuras, el mobiliario urbano —bancos, papeleras, fuentes o equipamientos para parques— está ganando peso como herramienta clave para mejorar la calidad de vida y optimizar la inversión pública.

En este contexto, cada vez son más las administraciones y centros educativos que apuestan por soluciones especializadas y duraderas, con proveedores capaces de adaptar el mobiliario a las necesidades concretas de cada espacio. Es el caso de firmas como Martín Mena, que trabajan con catálogos específicos orientados a parques y entornos escolares, accesibles a través de su plataforma online (visita martinmena.es) donde se pueden consultar distintas tipologías de equipamiento.

Inversión eficiente en espacios de uso intensivo

Uno de los principales retos para los ayuntamientos es garantizar que las inversiones en espacio público tengan un retorno a largo plazo. El mobiliario urbano, sometido a un uso intensivo y a condiciones climáticas variables, requiere soluciones que minimicen el mantenimiento y alarguen su vida útil.

En este sentido, la elección de materiales y diseños adecuados permite:

• Reducir costes de reposición

• Disminuir intervenciones de mantenimiento

• Asegurar la funcionalidad en el tiempo

Se trata, por tanto, de una inversión que impacta directamente en la eficiencia de la gestión municipal.

El papel de los patios escolares en la nueva planificación educativa

En paralelo, los centros educativos están redefiniendo sus espacios exteriores. Los patios han pasado de ser áreas residuales a convertirse en espacios clave para el desarrollo social y pedagógico.

Este cambio implica una mayor exigencia en el tipo de mobiliario utilizado, que debe responder a criterios de:

• Seguridad y ergonomía

• Adaptación a distintas etapas educativas

• Resistencia al uso continuado

La oferta especializada en este ámbito ha crecido en los últimos años, con soluciones diseñadas específicamente para entornos escolares.

Sostenibilidad, personalización y fabricación local

Otro de los factores que está condicionando las decisiones de compra es la sostenibilidad, pero también la capacidad de adaptar el mobiliario a cada entorno concreto. En este sentido, el sector está evolucionando hacia soluciones más personalizadas, con materiales duraderos y procesos optimizados.

La tendencia apunta hacia modelos de proveedor que no solo suministran producto, sino que acompañan al cliente en todo el proceso: desde la definición de necesidades hasta la instalación y el seguimiento posterior. Esta visión más integral permite optimizar recursos y evitar soluciones genéricas que no siempre encajan con el uso real del espacio.

Una realidad también presente en el territorio de Lleida

Este cambio de enfoque también se está trasladando a municipios de la provincia de Lleida, donde la mejora de espacios públicos y equipamientos escolares forma parte de las agendas locales.

En muchos casos, especialmente en localidades medianas y pequeñas, la inversión en mobiliario urbano se plantea como una vía para:

• Revalorizar espacios existentes sin grandes obras

• Mejorar la calidad de vida de los vecinos

• Adaptar parques y entornos escolares a nuevas necesidades sociales

Se trata de actuaciones de impacto moderado en inversión, pero con una repercusión directa en el día a día de la ciudadanía.

Del proveedor al asesor: el valor del acompañamiento

En este contexto, el papel de los proveedores también está evolucionando. Ya no se trata únicamente de suministrar mobiliario, sino de actuar como asesores en la toma de decisiones, aportando conocimiento técnico y acompañando al cliente durante todo el proceso.

Este es el modelo que siguen empresas como Martín Mena, con más de una década de trayectoria en el sector, que se definen como asesores de compra más que como vendedores. Su enfoque se basa en entender las necesidades del cliente y ofrecer soluciones personalizadas, incluso cuando esto implica priorizar la adecuación del proyecto por encima de la venta inmediata.

Además, trabajan como red de agentes comerciales y fabricantes, lo que les permite ofrecer:

• Productos de fabricación nacional

• Soluciones a medida, especialmente en materiales como el acero corten

• Asesoramiento técnico directo

• Seguimiento del proyecto, desde el suministro hasta el montaje

Todo ello con un modelo que busca optimizar costes y garantizar un servicio integral.

Impacto en la dinamización de los espacios locales

El mobiliario urbano no solo cumple una función práctica, sino que también influye en la actividad social y económica de los municipios. Espacios bien equipados favorecen la permanencia de las personas, el uso del espacio público y, en muchos casos, la dinamización del comercio local.

Parques, plazas y entornos escolares se convierten así en puntos de encuentro que refuerzan el tejido social y mejoran la percepción del municipio.

Un sector en evolución constante

La creciente demanda de soluciones más eficientes, sostenibles y adaptadas está impulsando la evolución del sector del mobiliario urbano. La especialización, la innovación en materiales y la adaptación a distintos contextos territoriales marcan las tendencias actuales.

En este escenario, tanto administraciones como centros educativos tienen un papel clave a la hora de definir qué tipo de espacios quieren construir: más duraderos, más inclusivos y más alineados con las necesidades reales de la ciudadanía.

La Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Lleida i Secot Catalunya han formalitzat un conveni de col·laboració amb l’objectiu de reforçar el suport als emprenedors i emprenedores de les terres de Lleida, especialment en les fases inicials dels seus projectes.

L’aliança combina el paper de la Cambra com a agent dinamitzador del teixit empresarial amb l’experiència de Secot, una entitat formada per professionals i directius sèniors que ofereixen assessorament voluntari en l’àmbit empresarial.

Mentoratge i suport en les fases inicials

A través d’aquest conveni, la Cambra actuarà com a punt de contacte per als emprenedors interessats, facilitant espais i coordinant les trobades amb els mentors. Per la seva banda, Secot aportarà el coneixement pràctic dels seus membres per analitzar la viabilitat dels projectes i orientar-los en la seva posada en marxa.

El president de la Cambra, Jaume Saltó, ha destacat la importància d’aquest suport en les primeres etapes, quan molts emprenedors afronten el procés en solitari i amb incerteses sobre la viabilitat de les seves iniciatives. En aquest sentit, ha posat en valor la possibilitat de comptar amb professionals del territori amb experiència directa en empresa.

Transferència d’experiència al servei de l’emprenedoria

L’acord posa a disposició dels nous projectes el mentoratge de perfils amb una trajectòria consolidada en diferents sectors, des de la direcció empresarial fins a les finances o els recursos humans. Entre els membres de Secot implicats a Lleida hi ha figures com Julián Corrià, Maite Graupera, Antonio Condal, Antoni Rocafort o Marià Sorribas, tots ells amb responsabilitats prèvies en empreses i organitzacions del territori.

El president de Secot Catalunya, Josep Maria Faura, ha signat l’acord amb la voluntat de contribuir a millorar les possibilitats d’èxit dels nous negocis a través d’un acompanyament basat en l’experiència real.

Amb aquesta iniciativa, Lleida reforça els mecanismes de suport a l’emprenedoria, connectant el coneixement acumulat de professionals sèniors amb les noves iniciatives empresarials que busquen consolidar-se al territori.

El graduat social lleidatà Nacho Vendrell ha estat escollit de nou delegat a Lleida del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida (CGSBGLL) per al període 2026-2030, revalidant així la confiança del col·lectiu en la seva representació territorial.

Amb una trajectòria de més de 25 anys en l’àmbit laboral i jurídic, Vendrell exerceix actualment com a director de l’àrea laboral i de Seguretat Social a Teixidó Associat. També manté una vinculació amb l’àmbit acadèmic com a membre del patronat de l’Escola Universitària de Relacions Laborals adscrita a la Universitat de Lleida.

Més pes territorial en un entorn administratiu exigent

La delegació de Lleida del col·legi actua com a punt de connexió entre els professionals del territori i les institucions, amb funcions de representació, formació i interlocució amb els agents socials.

En aquesta nova etapa, un dels principals reptes passa per adaptar-se a un entorn cada vegada més digitalitzat i exigent des del punt de vista administratiu. En aquest context, Vendrell aposta per reforçar els canals de comunicació amb les administracions per facilitar la gestió dels tràmits i garantir una resposta més eficient a les necessitats dels professionals.

Un col·lectiu clau en l’àmbit laboral

Els graduats socials són especialistes en dret del treball i de la Seguretat Social, amb un paper rellevant en l’assessorament a empreses i treballadors, així com en la gestió de procediments davant l’administració i els tribunals.

El Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Girona i Lleida, constituït el 1973, agrupa aquests professionals i actua com a representant del col·lectiu davant les institucions. A més, des de 1991, els graduats socials estan habilitats per intervenir en procediments judicials en l’àmbit laboral.

Sota la direcció de la degana Montserrat Cerqueda, el col·legi treballa per reforçar el paper de les delegacions territorials i impulsar l’àrea de recursos humans afavorint la incorporació de nous professionals.

L’empresa agroalimentària lleidatana Olis PONS i la Universitat de Lleida (UdL) han formalitzat un acord de recerca científica per aprofundir en l’estudi dels polifenols de l’oli d’oliva verge extra ecològic, uns compostos antioxidants naturals associats a beneficis per a la salut cardiovascular i la recuperació de l’organisme.

El conveni, signat el 17 de març de 2026, situa el Grup de Recerca en Antioxidants de la UdL com a soci científic de referència de l’empresa, amb l’objectiu de generar coneixement aplicat sobre la composició i els efectes reals d’aquests compostos.

Validació científica i anàlisi dels polifenols

Els polifenols són presents de manera natural en l’oliva, però la seva concentració final varia en funció de factors com les pràctiques agronòmiques, el moment de la collita o el procés d’extracció. En aquest context, el projecte posa el focus en entendre amb precisió científica aquestes diferències i la seva relació amb la qualitat i els beneficis dels olis.

Segons el CEO de la companyia, Eduard Pons, l’objectiu és avançar cap a un model en què el sector oleícola pugui “entendre, demostrar i comunicar els efectes reals dels polifenols en la salut humana”.

El primer treball derivat del conveni serà la caracterització completa del perfil fenòlic de tres varietats: Arbequina, Lecciana i Koroneiki, cultivades a les finques de l’empresa. Les anàlisis es realitzaran mitjançant tècniques avançades com la cromatografia líquida d’alta resolució combinada amb espectrometria de masses (UPLC-DAD-MS/MS), que permeten identificar i quantificar tant els compostos reconeguts com altres fraccions menys habituals.

Aquest estudi permetrà obtenir un mapa detallat de l’espectre fenòlic de cada varietat, que servirà de base per a futurs assaigs clínics i per reforçar la traçabilitat analítica dels olis de la col·lecció JANIROC, la línia de monovarietals ecològics d’alt contingut en polifenols de l’empresa.

Un estudi amb esportistes i una aliança a llarg termini

El conveni inclou també la posada en marxa d’un estudi pilot de quatre mesos amb 24 esportistes d’alt rendiment, que analitzarà els efectes del consum regular d’olis rics en polifenols en els processos de recuperació física.

La directora del grup de recerca, Laura Rubio, destaca que aquests olis representen “un material d’alt valor científic” tant per la seva composició com per la coherència del procés productiu, des del cultiu fins a l’extracció.

Més enllà d’aquesta primera fase, l’acord estableix un marc de col·laboració estable entre empresa i universitat, amb la previsió d’incorporar un doctor industrial a l’equip de Qualitat i R+D de la companyia. Aquesta figura ha de permetre donar continuïtat al projecte i estructurar una línia de recerca aplicada a tres anys.

Amb aquesta aliança, el projecte reforça la connexió entre producció agroalimentària, recerca científica i innovació al territori, i situa Lleida com un entorn actiu en l’estudi dels components bioactius vinculats a l’oli d’oliva verge extra.

Lleida es posiciona com a punt de trobada entre talent jove i teixit econòmic amb la celebració del “Dia del talent”, una jornada impulsada per la Fundació Princesa de Girona que té lloc aquest 9 d’abril amb l’objectiu de generar oportunitats, activar vocacions i reforçar la connexió entre joves, empresa i institucions.

La iniciativa reuneix perfils destacats de l’àmbit empresarial, científic i social, consolidant un espai de networking i transferència de coneixement que dona continuïtat al “Tour del talent”, que ja va passar per la ciutat el 2024.

La sessió matinal, que té lloc a ILERNA Lleida, compta amb la participació de tres perfils referents en innovació i impacte: Marc Bonavia, emprenedor tecnològic vinculat a ecosistemes internacionals i a la connexió entre Catalunya i Silicon Valley; Patricia Aymà Maldonado, cofundadora de Benviro, centrada en el desenvolupament de bioplàstics biodegradables a partir de residus orgànics; i Hatim Azahri Akhnous, impulsor de projectes d’inclusió social a través de l’esport i la participació comunitària.

Aquests perfils formen part d’una comunitat de més de 90 joves líders reconeguts per la Fundació, amb capacitat d’impacte en àmbits estratègics com l’empresa, la ciència o l’acció social.

La jornada inclou també una sessió centrada en competències clau com la resiliència i el desenvolupament personal, amb intervencions de Nacho Juliá i Maite Vallet, així com una actuació cultural de Paula Freixa.

A la tarda, el Museu Morera acull la presentació del Pla estratègic 2026-2029 de la Fundació, en un acte institucional amb la participació d’agents socioeconòmics i entitats del territori. L’acte, organitzat amb el suport de l’Ajuntament de Lleida, la Fundació Sorigué i Caja Rural Aragón, busca reforçar l’ecosistema local de suport al talent i fomentar noves aliances.

El “Dia del talent” s’emmarca en una agenda més àmplia d’activitats vinculades als Premis AP!Lleida, que celebren el seu 20è aniversari i reforcen el posicionament de Lleida com a hub emergent de talent jove i innovació.

El centre tecnològic Eurecat, amb seu a Lleida, posa punt final a deu anys de creixement continuat des de la seva creació el 2015. L’entitat ha tancat el 2025 amb uns ingressos de 74 milions d’euros, després d’haver duplicat el volum d’activitat en aquest període.

Al llarg d’aquesta dècada, la seva activitat ha generat un impacte acumulat superior als 1.250 milions d’euros en la facturació d’empreses i entitats catalanes. Aquest impacte es vincula, en gran part, a la transferència de tecnologia i al suport als processos d’innovació, especialment en petites i mitjanes empreses, amb més de 3.500 pimes ateses.

En els darrers cinc anys, Eurecat ha mobilitzat 112 milions d’euros d’inversió privada en projectes de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I), i ha destinat 27 milions d’euros a infraestructures tecnològiques en àmbits com les tecnologies digitals, la indústria avançada, la biotecnologia o els nous materials.

Des de la seva creació, el centre ha desenvolupat més de 16.000 projectes i serveis d’innovació, ha registrat 578 actius de propietat intel·lectual i ha impulsat la creació de 12 empreses de base tecnològica. També ha generat 455 publicacions científiques i ha captat 138 milions d’euros en programes europeus.

Actualment, Eurecat compta amb més de 850 professionals de 36 nacionalitats i ha format prop de 40.000 professionalsa través dels seus programes especialitzats.

En l’àmbit institucional, el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha posat en relleu el paper del centre per reduir la distància entre la recerca i el mercat i reforçar la competitivitat empresarial. En aquesta línia, el director general d’Eurecat, Xavier López, assenyala que:

Per la seva banda, el president, Daniel Altimiras, destaca el següent:

La trajectòria del centre s’ha desenvolupat amb el suport de la Generalitat de Catalunya, especialment a través d’ACCIÓ, i es tradueix en un model amb un retorn estimat de 10 euros per cada euro públic invertit. Eurecat compta amb 11 seus a Catalunya i ha multiplicat per més de quatre el nombre d’empreses a les quals presta serveis d’innovació des del 2015.

Quin ha estat el repte més difícil que has hagut d’afrontar com a líder?


Prendre decisions quan hi ha dubtes sobre si són correctes. He après a confiar en l’equip, en el procés i en el meu criteri, i que liderar és assumir responsabilitat i ajustar el rumb quan cal.

Quin és el secret per mantenir un equip motivat i alineat amb la visió de l’empresa?

Comunicació clara, sentit de propòsit i un entorn on tothom se senti escoltat i valorat. Quan les persones entenen el “per què” i veuen l’impacte, la motivació arriba sola.

Recordes un fracàs que, amb el temps, es va convertir en una gran oportunitat?

Un ERE i objectius no complerts em van forçar a sortir de la zona de confort i explorar nous camins, acabant en creixement professional i oportunitats millors.

Quin consell donaries a algú que té por de fracassar?


El fracàs forma part del camí cap a l’èxit. Cal aprendre’n, adaptar-se, avançar i gaudir també veient créixer les persones del teu voltant.

Què et motiva cada dia a continuar?


Construir projectes reals i treballar amb persones amb energia i ganes de crear. També veure com creixen i evolucionen els altres al meu voltant.

Hi ha alguna rutina o hàbit que t’ajudi a mantenir l’energia i la motivació?


Començo el dia planificant i reflexionant i desconnecto a la tarda fent esport, i els caps de setmana gaudint de la natura i passant temps amb família per recarregar energia.

Quina és la clau per construir un equip fort i cohesionat?


Confiança i escolta activa combinades amb objectius comuns i respecte. Això permet que l’equip doni el millor de si mateix i treballi amb seguretat.

Quina és la millor manera de retenir el talent dins una organització?


Oferir creixement, reconèixer el valor de les persones i escoltar-les. Quan senten que aporten i poden créixer, el seu compromís amb el projecte augmenta.

Quin consell donaries a algú que vol emprendre a Lleida avui dia?


Aprofitar l’ecosistema local i les connexions amb altres emprenedors; fer-ho envoltat de gent amb la mateixa mentalitat, ho fa molt més enriquidor.

Creus que l’emprenedoria és vocacional o es pot aprendre?


Hi ha una part vocacional, però moltes habilitats es poden aprendre. Emprendre també és aportar valor quan treballes per compte aliè amb iniciativa.

Hi ha algun hobby o afició que t’ajudi a desconnectar de la feina?


Esport, natura i temps amb família i amics; essencial per mantenir equilibri i recarregar energia.

Què et fa més feliç fora de l’empresa?


Soc senzilla, i gaudeixo compartint moments amb les persones properes, aprenent coses noves i passant estones de tranquil·litat.

Quin és el millor hàbit que has incorporat per millorar la teva productivitat?

Prioritzar i organitzar. Identificar què és important i planificar-ho permet aprofitar millor el temps i concentrar-se en allò que ho requereix en aquell moment.

Quin és el teu mantra personal o frase inspiradora?


“Aprendre constantment i avançar pas a pas.” Cada experiència, bona o dolenta, és una oportunitat per créixer.

Quina és la teva esperança per la pròxima generació d’emprenedors lleidatans?

Que creïn projectes amb ambició global, arrelats al territori, aprofitant el talent i la comunitat local.

Si haguessis de descriure Lleida en una frase, quina seria?


Un territori ple de talent i oportunitats, on les idees poden créixer amb passió i col·laboració.

Quin aprenentatge personal t’has endut de la teva participació en comunitats?


Les comunitats multipliquen el coneixement. Compartir experiències i reptes accelera l’aprenentatge i genera oportunitats inesperades.

Com imagines l’evolució d’aquestes comunitats en els pròxims 10 anys?


Seran cada vegada més importants per connectar talent, compartir coneixement i impulsar projectes col·laboratius que una sola persona o empresa no podria desenvolupar.

La 37a edició de la Trobada Empresarial al Pirineu tindrà lloc els dies 11 i 12 de juny al Palau Municipal d’Esports de la Seu d’Urgell sota el lema “El nou mapa econòmic mundial: quin camí prenem”. S’iniciarà dijous al matí, incorporant nous espais abans i després de les ponències per afavorir el networking i les connexions entre les persones assistents. Les inscripcions es van obrir el dilluns 30 de març a través del web de la Trobada al Pirineu.

L’esdeveniment comptarà amb la participació de l’exprimer ministre italià Matteo Renzi, que oferirà la conferència inaugural, així com amb Margaritis Schinas, exvicepresident de la Comissió Europea, i Josep Borrell, president del CIDOB, entre els ponents destacats. Com a novetat, s’incorpora al programa el psiconeuroimmunòleg i divulgador científic Xevi Verdaguer, que hi participarà el dijous 11 de juny amb la ponència “Longevitat: com viure més anys amb qualitat de vida”.

El lema d’aquesta edició vol interpel·lar el món empresarial davant d’un escenari econòmic global en transformació. Les tensions geopolítiques, els canvis en les cadenes de valor, la revolució tecnològica o la reconfiguració dels blocs econòmics dibuixen un nou mapa econòmic mundial que obliga empreses i institucions a prendre decisions estratègiques. En aquest sentit, la presidenta de la Trobada Empresarial al Pirineu, Montse Pujol, va afirmar que “En aquest context, la Trobada vol obrir un espai de reflexió col·lectiva per respondre a la pregunta que inspira aquesta edició: quin camí prenem?”.

Per abordar aquest escenari, la Trobada serà inaugurada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, mentre que la jornada de divendres s’obrirà amb la intervenció del Cap de Govern d’Andorra, Xavier Espot. A més, reunirà personalitats referents del món empresarial, econòmic, institucional i acadèmic, que aportaran mirades complementàries sobre els reptes i les oportunitats del moment actual.

Una de les novetats d’aquesta edició és que la Trobada amplia els espais abans i després de les ponències, amb l’objectiu d’oferir més oportunitats perquè les persones assistents puguin conversar, compartir experiències i establir connexions en un ambient distès. En aquest sentit, el dia abans de les jornades tindrà lloc un sopar adreçat als espònsors i patrocinadors, mentre que el vespre de divendres se celebrarà la Festa de la Trobada, oberta a totes les persones participants que vulguin allargar la seva estada.

La novetat organitzativa més destacada és que enguany la Trobada començarà dijous al matí, en lloc de dijous a la tarda com era habitual, i acabarà divendres al migdia, i no divendres a la tarda com fins ara. Aquest canvi de format permetrà generar un espai de lleure divendres a la tarda, pensat per a aquelles persones que vulguin aprofitar el temps de la convenció per trobar-se de manera més distesa mentre esperen l’espai lúdic del vespre, la Festa de la Trobada.

La iniciativa respon a la voluntat de preservar l’esperit original de la Trobada Empresarial al Pirineu, que des dels seus inicis ha estat un espai on, més enllà de les ponències, es generen converses, aliances i connexions professionals basades en la confiança. En aquest sentit, Montse Pujol va destacar que “Volem reivindicar especialment aquest any, amb el context internacional que vivim, aquests espais perquè creiem que són molt estratègics. Estar ben connectats és un avantatge competitiu que a la Trobada coneixem molt bé i per això volem donar-li més importància”.

En l’àmbit de la geopolítica i l’economia, la Trobada dedicarà un espai central a aquesta temàtica amb una taula específica sobre el context internacional, en què participaran Josep Borrell i Margaritis Schinas, mentre que Matteo Renzi serà l’encarregat d’obrir el programa amb la conferència inaugural.

El programa inclourà també espais dedicats a compartir experiències empresarials. La taula d’estratègies empresarials reunirà representants de l’empresa farmacèutica i tecnològica líder de la indústria veterinària, HIPRA; el fundador de la multinacional de la nutrició Naturhouse, Félix Revuelta, i Jaume Miquel, CEO i President de Tendam, que aglutina marques com Cortefiel, Women’secret, Springfield, Pedro del Hierro, entre altres; que compartiran les seves visions sobre el lideratge empresarial en l’actual context econòmic.

La Trobada també donarà protagonisme a projectes emergents vinculats a la innovació i la intel·ligència artificial —startups catalanes i andorranes— així com a representants d’empreses lleidatanes amb trajectòries consolidades com Carles Camí (Mirasan i Monlau), Tomàs Cusiné (Castell del Remei), Patricia Romero (Romero Polo) i Dolors Puyol (Premier Pigs). 

L'economista Guillem López, Professor d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra i l’analista política, escriptora i periodista Estefania Molina aportaran la seva visió sobre el context mundial en una taula moderada pel periodista Manuel Pérez, de la Vanguardia. També hi haurà un espai dedicat a la intel·ligència artificial amb el CEO de MORTENSEN, Josep Maria Ganyet.

Amb 37 anys de trajectòria, la Trobada Empresarial al Pirineu s’ha establert com una de les reunions empresarials de referència de Catalunya i Andorra. Des de la seva creació el 1990 ha reunit més de 500 ponents i més de 10.000 assistents, convertint-se en un espai de debat, reflexió i networking entre empresariat, persones emprenedores, responsables institucionals i professionals de diferents sectors.

En un context econòmic marcat per la incertesa i el canvi constant, la Trobada vol continuar sent un espai per compartir coneixement, generar aliances i anticipar els reptes que afronta el teixit empresarial.

El saló Alimentària – Hostelco 2026, que obria portes el passat dilluns 23 de març,  ha tancat aquest dijous la 50a edició amb 109.600 visitants, un 1,6% més que l'edició anterior, que en va rebre 107.900, i el màxim històric del saló. Un 25% dels assistents han estat internacionals procedents de 120 països, sobretot dels Estats Units, Llatinoamèrica i Europa, segons han informat des de l'organització. Durant els quatre dies, el recinte de Gran Via de Fira de Barcelona ha acollit 14.500 reunions de negoci entre les firmes participants i els més de 2.700 compradors i importadors. L'impacte econòmic, tal com havien previst, s'ha situat al voltant dels 180 milions d'euros.

L’edició d’enguany ha posat de relleu la nova generació d’aliments i processos, amb sessions tècniques sobre proteïna alternativa, productes vegetals amb valor afegit, tecnologies de processament avançat i valorització de subproductes, evidenciant el paper de la recerca aplicada en la transformació del sistema alimentari.

Els organitzadors ja han avançat que la pròxima edició serà del 20 al 23 de març de 2028.

Lleida projecta un ecosistema agroalimentari competitiu i responsable

Les empreses lleidatanes han tingut un paper destacat al saló Alimentària 2026, posant de relleu la diversitat i la capacitat d’innovació del sector agroalimentari del territori. Entre elles, Good Bio Foods ha debutat en aquesta fira internacional amb els seus sucs i begudes ecològiques elaborats amb poma de proximitat com a ingredient principal. La companyia treballa amb processos de cold press per preservar les propietats de la fruita i genera oportunitats laborals per a persones amb diversitat funcional, tot promovent alternatives saludables, sostenibles i sense additius industrials.

En paral·lel, l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) ha dinamitzat el Food & Hospitality Startups Arena, en col·laboració amb ACCIÓ, consolidant aquest espai com un punt de trobada clau per a startups, corporates i inversors. Més de seixanta iniciatives emergents hi han presentat solucions innovadores, centrades en sostenibilitat, digitalització i optimització dels processos productius. Els Food & Hospitality Startups Awards han posat de relleu el talent emergent: NOIET ha estat guardonada com la startup més innovadora per la seva aposta per ingredients fermentats amb etiqueta neta, mentre que Uraphex ha rebut el premi a la startup amb més projecció gràcies a les seves solucions per al tractament d’aigua industrial. Amb aquestes iniciatives, l’IRTA consolida el seu paper com a palanca de transferència i validació, acompanyant la innovació des del prototip fins al mercat.

Més enllà de les noves propostes, el teixit lleidatà mostra una fortalesa consolidada. El sector carni hi té un pes central, amb grups com bonÀrea (Guissona) i Vall Companys (Lleida), que han desenvolupat models integrats i competitius a escala europea, i empreses com Argal (Mollerussa), que evolucionen cap a productes amb més valor afegit i perfils nutricionals millorats. Alhora, els productes tradicionals mantenen una presència sòlida: Mels i Torrons Alemany (Os de Balaguer), Torrons Vicens (Agramunt) i Cadí (La Seu d’Urgell), així com projectes com Pastoret o Xocolata Jolonch, combinen arrelament i adaptació a les noves tendències de consum.

També destaquen l’oli d’oliva i els fruits secs, especialment a les Garrigues, amb empreses com Pons (L’Albagés) i diverses cooperatives agràries que posen de manifest la importància del model cooperatiu per garantir competitivitat i cohesió territorial. Finalment, el pes de la tecnologia i l’equipament alimentari es fa visible amb firmes com Mychef (Torrefarrera) i Taurus (Oliana), que reflecteixen com Lleida aposta per la innovació aplicada i el desenvolupament de solucions per al foodservice.

Eurecat impulsa la digitalització i la sostenibilitat del sector

En aquest context, el centre tecnològic Eurecat ha presentat una plataforma basada en intel·ligència artificial per optimitzar la planificació de la producció alimentària. L’eina integra variables com costos, qualitat, terminis o sostenibilitat, i permet millorar la presa de decisions en entorns productius complexos, augmentant l’eficiència i la capacitat d’adaptació de les empreses.

A més, Eurecat ha mostrat altres innovacions com solucions per analitzar la salut del sòl amb biotecnologia, nous materials sostenibles per al packaging, tecnologies de reciclatge i avenços en fermentació de precisió i proteïnes alternatives.

Gal·la Pipó porta la gastronomia de al saló

La cuinera Gal·la Pipó, de Ca Lagneta de Cervera, ha estat finalista del cicle de showcookings “Esmorzars de la Lliga del Porc i la Forquilla”, organitzat per Prodeca en el marc d’Alimentària. Pipo ha representat les Terres de Lleida amb una proposta que posa en valor el producte local.

Durant l’exhibició, ha presentat el seu “Lingot de galta”, elaborat amb galta de porc guisada amb vi DO Costers del Segre i xocolata a la pedra d’Agramunt, acompanyada de crema de formatge de l’Alt Urgell DOP i pera de Lleida DOP confitada. El plat, cuinat amb oli verge extra DOP Les Garrigues i servit amb pa de pagès, reivindica la riquesa i la identitat gastronòmica del territori.

Una sessió amb diferents dinàmiques de networking adreçades a perfils C-Level, inversors i startups va marcar l’inici de la tercera edició del Link Up Fest, que va concloure amb èxit, demostrant una alta fidelització dels assistents i reafirmant-se com una cita de referència de l’emprenedoria a nivell estatal. La trobada central, que es va celebrar al Palau de la Llotja, va incloure més de 50 ponents, 9 taules rodones, un concurs de startups i 9 clínics d’aplicació pràctica, entre altres activitats.

La jornada inaugural, celebrada a LoCowork La Mitjana, va reunir directius C-Level, inversors i startups d’alt potencial en un entorn creat per afavorir connexions de valor. Aquesta trobada va ser tot un èxit de participació i va permetre establir relacions directes entre diversos actors de l’ecosistema emprenedor estatal, consolidant la missió del projecte: connectar talent, generar oportunitats i impulsar projectes empresarials.

La tercera edició del Link Up Fest va evidenciar el seu creixement i consolidació. L’esdeveniment havia exhaurit les entrades presencials amb antelació i també va oferir accés online, amb 500 assistents presencials i més de 200 en format online. Un dels indicadors més rellevants va ser que més del 75% dels participants repetien experiència, fet que confirma el valor real que aporta la trobada tant a emprenedors com a empreses i inversors. Aquestes dades reforcen la posició del Link Up Fest com una de les principals cites de l’emprenedoria, la innovació i la inversió a l’àmbit estatal, malgrat la seva curta trajectòria.

El Link Up Fest forma part de l’ecosistema Link Up, una iniciativa privada que treballa per donar resposta als reptes estructurals de l’emprenedoria al territori, com la manca de connexió entre actors, la dificultat d’accés a finançament o la fuga de talent. La jornada ha tornat a demostrar que la interacció directa entre persones és essencial per generar oportunitats de negoci reals, col·laboracions i projectes d’alt impacte.

L’esdeveniment central a La Llotja de Lleida va reunir més de 50 ponents, més de 50 inversors, representants de prop de 200 empreses, 9 taules rodones, conferències, 9 clínics d’aplicació pràctica i el tercer concurs de startups. En aquest sentit, va ser una jornada intensa que va convertir Lleida en l’epicentre de l’ecosistema emprenedor del territori i va continuar impulsant un entorn capaç de transformar idees en oportunitats reals de negoci.

Impulsat des de la iniciativa privada, el Link Up Fest s’ha establert com una eina clau per fomentar el talent al territori i generar un ecosistema emprenedor sòlid, capaç de competir amb grans hubs estatals. Amb aquesta tercera edició, el projecte ha fet un pas més per posicionar la Vall de l’Ebre–Lleida–Osca–Pirineus dins els circuits nacionals d’emprenedoria, innovació i inversió.

La Diputació de Lleida ha acollit aquest dimecres la presentació de la quarta edició dels premis Reeixim L’OESST, una iniciativa que té com a objectiu impulsar la creació de noves cooperatives a les comarques de Ponent. El programa selecciona sis projectes, un per cadascuna de les comarques del Segrià, l’Urgell, la Segarra, les Garrigues, la Noguera i el Pla d’Urgell, amb l’objectiu de reforçar el teixit socioeconòmic del territori a través de l’emprenedoria col·lectiva.

La convocatòria mobilitzarà un mínim de 24.000 euros de fons públics, que es podran ampliar fins als 48.000 euros o més gràcies al sistema de matchfunding, que combina aportacions institucionals i de la ciutadania. Així, cada projecte podrà obtenir almenys 8.000 euros, amb una aportació màxima de 4.000 euros públics que es complementa amb el finançament col·lectiu.

Durant la presentació, el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Jordi Verdú, ha destacat que el programa s’ha consolidat com una eina “útil i transformadora” per generar noves oportunitats al territori, subratllant el seu encaix amb un model de desenvolupament econòmic “arrelat i col·laboratiu”. En la mateixa línia, el tècnic de Ponent Coopera, Sebastià Mata, ha remarcat que el projecte no només aporta finançament, sinó també formació i acompanyament perquè les idees esdevinguin iniciatives viables.

A més del suport econòmic, els projectes seleccionats participaran en un itinerari formatiu i rebran assessorament per dissenyar i executar les seves campanyes de micromecenatge. Paral·lelament, les persones interessades podran accedir a una formació prèvia gratuïta entre el 13 de maig i el 17 de juny, mentre que les inscripcions als premis s’obriran l’1 de juliol i es tancaran el 15 de setembre.

Des de la seva creació, el programa ha premiat 13 iniciatives, que han generat 56 llocs de treball, evidenciant l’impacte del cooperativisme com a eina de desenvolupament local. En aquesta quarta edició, el projecte consolida l’abast territorial assolit en els darrers anys i reforça la col·laboració entre administracions i agents del territori per impulsar una economia més social, sostenible i arrelada a Ponent.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha acollit aquest dimecres una taula rodona centrada en el paper de la dona en el sector agrari i agroalimentari, amb l’objectiu de donar visibilitat a trajectòries reals vinculades a l’emprenedoria en entorns rurals.

Sota el títol ‘L’agricultura en clau femenina’, la sessió s’ha celebrat a l’Aula Magna de l’equipament i s’emmarca en la commemoració de l’Any Internacional de l’Agricultora 2026. L’acte ha comptat amb la presència del director de l’IEI, Andreu Vàzquez, i ha estat moderat per la coordinadora de la Secció de Ciències Agroalimentàries, Gemma Echeverría.

La jornada ha reunit Marina Pifarré, Quiònia Pujol i Ramona Mota, que han compartit la seva experiència i visió sobre els principals desafiaments del sector. Pifarré ha destacat el paper fonamental de la dona rural en el manteniment del territori i en la dinamització de l’economia local, tot i les dificultats associades a la manca d’oportunitats, la conciliació i l’accés a serveis. També ha apuntat que àmbits com la digitalització o el turisme poden generar noves oportunitats si es garanteix una major igualtat.

Per la seva banda, Pujol, vinculada a la cooperativa Lo Vilot Farm Brewery SCCL, ha explicat el seu model de producció de cervesa artesana ecològica, basat en el control integral del procés i en l’aposta per la proximitat, fet que permet generar valor afegit i identitat pròpia.

Finalment, Mota ha posat l’accent en la necessitat de fomentar la innovació, garantir el relleu generacional i consolidar el lideratge femení dins les empreses agràries.

La iniciativa s’alinea amb els objectius impulsats per les Nacions Unides per a aquest 2026, que busquen reconèixer el paper clau de les dones en els sistemes agroalimentaris, reduir la bretxa de gènere i reforçar la seva contribució a la seguretat alimentària global.

La 153a Fira de Sant Josep de Mollerussa, celebrada del 19 al 22 de març, ha tornat a situar la capital del Pla d’Urgell com un dels principals punts de trobada del sector agroalimentari català. Amb 240 expositors i una superfície que ha superat els 22.000 m², el certamen ha combinat activitat comercial, jornades tècniques i espais de debat en una edició que es tanca amb un 84% de satisfacció entre els expositors i amb bones perspectives de continuïtat, ja que més de tres quartes parts han manifestat la voluntat de repetir-hi. 

Més enllà de les xifres, la fira ha tornat a demostrar que és molt més que un aparador de maquinària o serveis: és un espai on el sector es troba per analitzar-se, compartir inquietuds i, sobretot, plantejar cap on vol avançar en un context cada vegada més complex. Durant quatre dies, professionals, empreses i institucions han posat sobre la taula qüestions estructurals com la rendibilitat de les explotacions, l’impacte del canvi climàtic, la necessitat d’incorporar tecnologia o la dificultat creixent per garantir el relleu generacional, dibuixant un escenari exigent però també ple d’oportunitats.

La 153a Fira de Sant Josep ha comptat també amb la presència de representants destacats al llarg de totes les jornades, reforçant el seu paper com a espai estratègic per al sector agroalimentari.

La inauguració oficial va anar a càrrec del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que va posar l’accent en la necessitat de projectar el sector agroalimentari català a escala internacional i d’enfortir els vincles amb Europa en un context global cada vegada més exigent. 

Pel que fa al 45è Saló de l’Automòbil, la seva inauguració va comptar amb la presència del secretari d’Estat d’Indústria, Jordi García Brustenga, que va posar en relleu el pes d’aquest espai dins el conjunt del certamen i el seu dinamisme comercial.

El Dia de la Comarca i l’acte de lliurament dels Premis d’Innovació van tenir com a protagonista el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, qui va reivindicar la identitat del territori i el paper de la innovació com a motor de desenvolupament econòmic.

La cloenda, finalment, va estar presidida pel conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, que va destacar la trajectòria consolidada de la fira i el seu valor com a motor econòmic i punt de trobada imprescindible per al sector.

Per la seva banda, l’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha valorat molt positivament l’edició i n’ha destacat la capacitat d’adaptació als nous reptes del sector, així com la seva consolidació com a certamen de referència.

Un espai per aprendre, compartir i trobar noves maneres de fer

En aquest sentit, les 24 jornades tècniques han estat un dels eixos centrals del certamen, convertint la fira en un veritable espai de transferència de coneixement. S’hi han abordat temes com la gestió eficient de l’aigua, l’adaptació dels cultius a la sequera, la sanitat vegetal o la transició energètica, però també aspectes més vinculats a la gestió empresarial i la innovació, com l’aplicació de la intel·ligència artificial o la digitalització dels processos productius. Aquest enfocament ha permès posar en relleu que el futur del sector passa, en gran part, per la capacitat d’integrar noves tecnologies amb criteri i amb una clara orientació a resoldre problemes reals. 

La innovació, de fet, s’ha visualitzat també en l’àmbit expositiu i en els guardons entregats durant la fira, que han reconegut solucions pensades per millorar l’eficiència i respondre a necessitats concretes del camp actual, com la manca de mà d’obra o l’optimització dels recursos. Aquest impuls innovador s’emmarca en un context de creixement del sector de la maquinària agrícola, que ha augmentat un 26% en volum de negoci en l’última dècada, consolidant-se com un dels pilars industrials vinculats a l’activitat agrària.

Qui continuarà al camp? El gran repte que plana sobre el sector

Un dels grans fils conductors de la fira ha estat, però, el debat sobre el relleu generacional. La preocupació per l’envelliment del sector s’ha fet evident en diverses sessions i activitats, que han coincidit en la necessitat de facilitar l’entrada de joves i de fer més atractiva l’activitat agrària. En aquest context, l’Aplec de Joves del Camp, amb la participació de 150 estudiants d’escoles agràries, ha aportat una visió més optimista, posant en contacte futurs professionals amb experiències reals i models d’èxit que demostren que el sector encara té recorregut si sap adaptar-se i generar valor. 

La fira també ha servit per analitzar l’impacte del context global sobre el sector agroalimentari. La Borsa Interpirenaica de Cereals, amb 400 operadors de diferents països, ha evidenciat la incertesa que genera la situació geopolítica actual, l’increment dels costos de producció i factors com la pesta porcina africana, que poden afectar directament la demanda i els preus. Aquestes dinàmiques externes, sumades als reptes interns del sector, obliguen a replantejar estratègies i a reforçar la cooperació entre agents. 

Mirant endavant: noves oportunitats en un sector que no s’atura

En paral·lel, el certamen ha obert la porta a noves oportunitats, amb l’interès creixent per cultius alternatius com el festuc o la camelina, així com per models energètics més sostenibles i sistemes de producció més resilients. Aquestes línies de treball evidencien que el sector no només busca adaptar-se, sinó també reinventar-se davant els nous escenaris climàtics i econòmics. 

A tot plegat s’hi ha sumat el paper del 45è Saló de l’Automòbil, que ha tornat a actuar com a motor comercial dins la fira, amb bones expectatives de negoci i un pes destacat en el conjunt del certamen. Aquesta combinació entre activitat econòmica i contingut tècnic és, precisament, una de les claus que expliquen la solidesa i la continuïtat de la Fira de Sant Josep al llarg dels anys. 

Amb més de 150 edicions al darrere, la Fira de Sant Josep ha demostrat, un any més, la seva capacitat per evolucionar sense perdre l’essència. En un moment de canvis profunds, el certamen es reafirma com un espai imprescindible per entendre el present del sector agroalimentari i, sobretot, per construir-ne el futur de manera compartida.

El Link Up Fest celebrarà els dies 25 i 26 de març a Lleida la seva tercera edició, establint-se com una de les trobades boutique destacades de l’ecosistema emprenedor a Espanya. L’esdeveniment, impulsat per l’ecosistema Link Up, aposta per un format centrat en la qualitat dels continguts per sobre del volum i preveu reunir prop de 700 professionals dels àmbits empresarial, tecnològic i de la inversió, incloent-hi més de 55 inversors amb una capacitat conjunta superior als 1.000 milions d’euros.

Al llarg de dues jornades, startups, corporacions, inversors i especialistes en innovació participaran en un programa que inclou nou taules rodones, ponències estratègiques, nou clínics pràctics, un concurs de startups i diverses iniciatives d’innovació oberta. La jornada inicial, el 25 de març, començarà amb una sessió privada de networking adreçada a perfils C-Level, inversors i startups d’alt impacte. L’endemà, el Palau de Congressos La Llotja acollirà la jornada principal, amb debats centrats en qüestions com el finançament, la deeptech, la intel·ligència artificial, el blockchain, el talent o la transferència tecnològica.

El programa inclourà la participació de més de cinquanta ponents, entre els quals hi ha inversors com Mathieu Carenzo, Quino Fernández (AticcoLab), José Antonio González, Armand Boogaarts (Global Leaders Assembly Foundation), Urs Rothmayr (ALX Firstech Ventures), l’exconseller d’Empresa Roger Torrent, així com professionals com Javier Recuenco, Nadir Mitjans (Barcelona Supercomputing Center) o Toni Manzano (Aizon), entre d’altres com Cristina Carrascosa (ATH21), Josep Ballesté, acadèmic de l’EMBA, Javier Moreno, cap del projecte Atlantis i César Astudillo, estrateg de nous negocis i innovació,

Una de les novetats destacades d’aquesta edició és la incorporació de nou clínics pràctics, espais de transferència directa de coneixement en grups reduïts. Sota el concepte “learn to do it”, aquestes sessions abordaran temàtiques com l’aplicació de la intel·ligència artificial a l’empresa, estratègies de màrqueting B2B, el prototipat de productes o la ciberseguretat empresarial, amb l’objectiu d’aportar coneixements aplicables des del primer moment, reduint la distància entre teoria i execució i permetent aplicar el que s'ha après de manera immediata a les seves organitzacions.

A més, s’estrena la iniciativa PIME-UP, impulsada per PIMEC Lleida dins del Link Up Fest, que planteja reptes empresarials reals perquè startups i empreses tecnològiques proposin solucions innovadores en àmbits com la logística, l’eficiència energètica, el turisme o l’agricultura. Les propostes seleccionades es presentaran en format pitch davant d’empreses i experts durant el certamen.

El Link Up Fest comptarà amb la participació d’entitats com la Cambra de Comerç de Lleida, així com el suport de CaixaBank DayOne, ENISA i el Grup Vall Companys, entre altres organitzacions. En l’edició anterior, l’esdeveniment va generar prop de tres milions d’euros en oportunitats d’inversió i acords empresarials en 48 hores, i més del 75% de les startups i inversors participants repeteixen participació, fet que confirma el valor del format i la seva capacitat per generar oportunitats reals de negoci. 

Durant dos dies, Lleida es convertirà novament en un punt de trobada entre talent, tecnologia i indústria amb l’objectiu de transformar idees en projectes empresarials reals.

La Trobada Empresarial al Pirineu va presentar ahir a la Llotja de Lleida el programa de la seva 37a edició, que se celebrarà els dies 11 i 12 de juny al Palau Municipal d’Esports de la Seu d’Urgell sota el lema “El nou mapa econòmic mundial: quin camí prenem”. La proposta, encara pendent d’alguns detalls, incorpora novetats organitzatives i reforça els espais destinats al networking entre les persones participants.

El lema posa el focus en un context marcat per la incertesa i les transformacions constants. En aquest sentit, la presidenta de la Trobada, Montse Pujol, va afirmar que “El nostre lema és el nou mapa econòmic mundial, quin camí prenem. Estem en un moment de reptes molt canviant, amb una geopolítica amb unes incerteses molt grans, unes transformacions digitals, i on costa molt fer equilibris amb tot plegat.”

La trobada vol esdevenir un espai de reflexió per donar resposta a aquest escenari. Segons va destacar Pujol, “En aquest context, la Trobada vol obrir un espai de reflexió col·lectiva per respondre a la pregunta que inspira aquesta edició: quin camí prenem?”.

El programa combinarà la participació de figures destacades de l’àmbit econòmic, polític i acadèmic amb experiències empresarials. Entre els ponents principals hi ha Matteo Renzi, exprimer ministre italià, que oferirà la conferència inaugural, així com Josep Borrell, president del CIDOB, i Margaritis Schinas, exvicepresident de la Comissió Europea, que participaran en una taula centrada en la geopolítica.

També s’hi inclouran espais dedicats a les estratègies empresarials, amb representants d’empreses com HIPRA, Naturhouse o Tendam, i sessions centrades en la innovació i la intel·ligència artificial amb startups catalanes i andorranes. A més, hi participaran empresaris del territori amb trajectòries consolidades com Carles Camí, Tomàs Cusiné, Patricia Romero i Dolors Puyol.

Una de les novetats destacades és l’ampliació dels espais de relació entre assistents, amb l’objectiu de facilitar converses i connexions en un ambient distès. En aquest sentit, s’ha previst un sopar previ adreçat a patrocinadors i una festa final oberta a tots els participants.

Segons l’organització, aquesta aposta respon a la voluntat de preservar l’esperit original de la trobada, com a espai de connexió professional. “Volem reivindicar especialment aquest any, amb el context internacional que vivim, aquests espais perquè creiem que són molt estratègics. Estar ben connectats és un avantatge competitiu que a la Trobada coneixem molt bé i per això volem donar-li més importància”, va explicar Pujol.

Amb 37 anys de trajectòria, la Trobada Empresarial al Pirineu s’ha consolidat com una de les reunions empresarials de referència de Catalunya i Andorra, amb més de 500 ponents i 10.000 assistents acumulats. L’esdeveniment manté la voluntat de continuar sent un espai de debat, generació d’aliances i intercanvi de coneixement en un context econòmic marcat per la incertesa.

Pujol va concloure afegint que “El que pretenem justament amb les trobades és ajudar els empresaris a veure una mica des de diferents punts de vista cap a on poden tirar i què és el que poden fer. Nosaltres no som una associació que pretenguem prendre posició, sinó que el que volem és escoltar tothom i que els nostres empresaris puguin tindre molts punts de vista per decidir cap a on volem anar.”

El Raimat Golf Club va acollir aquest dimecres una jornada empresarial que va reunir directius i professionals del sector agroindustrial de Lleida per analitzar les implicacions de l’acord comercial entre la Unió Europea i els països de Mercosur. La trobada, sota el títol “Horitzó UE-Mercosur 2026: el nou tauler de joc per a l’agroindústria”, va servir per abordar com aquest nou escenari pot afectar la competitivitat i l’estratègia de creixement de les empreses del territori.

Organitzada per l’empresa tecnològica Aritmos, la sessió va plantejar el debat sobre el paper creixent dels acords internacionals en la gestió empresarial i la necessitat d’anticipar-se a un context global cada cop més condicionat per factors geopolítics.

Durant la jornada, el director general d’Aritmos, Andreu Salvadó, va destacar la importància de generar espais de debat per entendre els canvis en el comerç internacional i compartir experiències entre empresaris. En aquest sentit, va remarcar que la internacionalització s’ha convertit en una palanca clau de creixement per a moltes empreses del territori, que ja compten amb capacitat per competir en mercats globals.

La ponència central va anar a càrrec de Javier Monge, consultor estratègic i director de Practical Team, que va analitzar com la geopolítica comercial ha passat a tenir un impacte directe en les decisions empresarials. Segons va exposar, factors com l’accés a mercats, les inversions o les estratègies de creixement estan cada vegada més condicionats per aquest context.

Monge va assenyalar que l’acord amb Mercosur genera tant incerteses com oportunitats. D’una banda, pot suposar pressió per a alguns sectors productius; de l’altra, obre la porta a un mercat de més de 260 milions de consumidors, especialment atractiu per a empreses capaces de competir a través de la diferenciació, la innovació o el valor afegit.

En aquest sentit, va advertir que competir exclusivament en preu serà complex davant dels productors locals, però va apuntar que les empreses amb capacitat tecnològica i productes de qualitat poden trobar-hi un espai de creixement. També va posar èmfasi en la necessitat d’adaptar les estructures empresarials a un entorn més exigent, amb reptes com la gestió multimoneda, la fiscalitat internacional o la traçabilitat normativa.

La sessió es va completar amb un espai de debat entre els assistents, que van compartir inquietuds i experiències sobre els processos d’expansió internacional. En aquest context, es va posar de manifest que l’obertura comercial és bidireccional i que l’entrada de competidors internacionals al mercat europeu és també una realitat.

Finalment, es va remarcar la importància d’abordar la internacionalització amb estratègia, identificant els mercats i segments amb més potencial i avançant de manera progressiva. La jornada s’emmarca en l’activitat d’Aritmos, una consultora amb més de 40 anys d’experiència que aposta per generar espais de reflexió per ajudar les empreses a adaptar-se als nous escenaris del mercat global.

Quin ha estat el repte més difícil que has hagut d’afrontar com a líder?

El repte més difícil ha estat liderar equips que no havia seleccionat jo mateixa. Abans d’emprendre vaig treballar en l’àmbit públic i sovint havia de dirigir professionals que no havia triat, i per tant no podia saber si compartien els meus valors o la meva manera d’entendre la feina.

Això feia que el lideratge fos molt més complex. Quan finalment vaig poder construir el meu propi equip vaig sentir que el projecte realment podia florir.

Un exemple recent és el projecte de suport psicològic a les Spainskills, on vaig liderar un equip de psicòlegs encarregats d’acompanyar joves en contextos d’alt rendiment. Allà sí que vaig poder escollir l’equip i treballar amb persones alineades amb els meus valors. I es nota molt la diferència: quan hi ha aquesta coherència, el lideratge es gaudeix.

Com descriuries el teu estil de lideratge?

Diria que és un lideratge sistèmic i accessible.

Quan dic sistèmic vull dir que no tinc en compte només una part de l’organització. No miro només el pacient, ni només l’equip, ni només el mercat. Intento observar totes les peces del sistema: equip, clients, context, objectius, impacte.

Això implica tenir molt present que qualsevol decisió que prenem afecta el conjunt.

I després hi ha una segona idea que per mi és molt important: l’accessibilitat. M’agrada que les persones que treballen amb mi o els clients puguin dir una cosa molt simple: “amb la Cristina és fàcil treballar”. Per mi és un dels millors elogis possibles.

Quina és la lliçó més valuosa que has après liderant equips?

Que el lideratge és important, però el factor humà ho és encara més.

Fa anys vaig llegir una entrevista a l’empresària Txell Costa on explicava que ella triava les persones no tant pel currículum sinó per com eren com a persones. Amb els anys m’he adonat que jo també he anat cap aquí. Evidentment, en el meu cas el perfil tècnic és imprescindible —al cap i a la fi parlem de psicòlogues—, però cada vegada tinc més clar que els valors humans acaben pesant molt més que el currículum.

Responsabilitat, empatia, implicació, respecte, accessibilitat, capacitat de treballar en equip… Tot això és el que realment fa que un equip funcioni.

Si no tens aquesta base humana, liderar es converteix literalment en intentar dirigir una selva.

Com prepares el teu equip per afrontar i aprendre dels errors?

Treballant amb psicòlegs, la salut mental de l’equip és essencial. I una de les coses que intento transmetre sempre és la importància de l’autocompassió.

El perfeccionisme és molt perjudicial per a la salut mental. Ens equivoquem, aprenem, deixem anar l’error i continuem avançant amb més saviesa que abans.

Quan hi ha una errada dins l’equip, el missatge és clar: aprendre, integrar i seguir. Ser autocompassius i resilients. És una actitud que també intento aplicar-me a mi mateixa.

Has hagut de reinventar-te al llarg de la teva trajectòria?

Constantment.

Fa més de vint anys que sóc psicòloga i el sector ha canviat moltíssim. Per exemple, fa anys vaig incorporar la realitat virtual a la consulta per tractar fòbies, perquè està demostrat que redueix el nombre de sessions.

També utilitzem tecnologia per detectar trastorns d’atenció en adults, mitjançant sistemes avalats per la Unió Europea que permeten fer proves molt precises en poc temps.

A més del centre físic a Lleida, també hem desenvolupat una part important de treball online, liderant un Mestratge internacional online per psicòlegs - destino éxito clínico - en projectes, que integra totes les teràpies de tercera generació, amb l’objectiu d’optimitzar els resultats terapèutics de col·legues de professió.

Per mi reinventar-se significa incorporar allò que funciona científicament i pot millorar la vida dels pacients.

Com combineu la innovació tecnològica amb l’atenció humana en teràpia?

La tecnologia la incorporem sobretot en àrees molt concretes, com la detecció de trastorns o l’avaluació clínica, on està científicament demostrat que optimitza processos.

Però la clau del procés terapèutic no és la tecnologia. La clau és el vincle amb el pacient.

Si aconsegueixes crear adherència terapèutica, si la consulta es converteix en un espai segur, llavors sí que pots incorporar tècniques, eines o tecnologia.

Però sense vincle, cap tècnica funciona.

Quin consell donaries a algú que té por de fracassar?

Que el veritable fracàs és no intentar-ho.

Quedar-te amb les ganes de fer alguna cosa per por que no surti bé és el que realment és fracassar.

Sempre dic al meu equip una frase: “el no ja el tenim”. Per tant, intentem-ho.

Si surt malament, aprendrem. I amb aquest aprenentatge sempre et converteixes en una versió millorada de tu mateix.

Com definiries l’èxit en la teva vida professional?

Hi ha una idea d’una psicòloga que m’ha influït molt, Marsha Linehan, creadora de la teràpia dialèctica conductual. Ella diu que l’objectiu és ajudar les persones a construir “una vida que mereixi la pena viure”.

Aquesta idea m’acompanya molt. Jo sento que tinc una vida que mereix ser viscuda. Disfruto treballant, tinc una família que estimo, tinc amics i amigues que són importants per mi, i he pogut conciliar el meu projecte professional amb la meva vida personal.

Per mi l’èxit és precisament això: que hi hagi equilibri entre responsabilitat i plaer. Si la balança es decanta només cap a les obligacions, alguna cosa falla. Quan les dues parts conviuen, sents que estàs al lloc correcte.

Quin ha estat el reconeixement més especial que has rebut?

N’hi ha tres que guardo amb molta estima.

El primer va ser un reconeixement de la Delegació del Govern pel meu treball durant més de deu anys en l’àmbit de la violència masclista, en el marc del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra la Dona. Va ser molt emotiu.

El segon va arribar a Madrid, quan vaig començar a emprendre també en l’àmbit online amb el meu programa de formació per a psicòlegs. En un esdeveniment de Hotmart vaig guanyar el segon premi en un repte de facturació, i va ser una sorpresa molt gran.

I el tercer reconeixement és l’obtenció del segell de qualitat formativa pel màster que dirigeixo per a psicòlegs. Em va fer molta il·lusió perquè valida la feina que estem fent.

Quin ha estat el projecte més satisfactori de la teva carrera?

Ara mateix el projecte que més m’apassiona és el màster de mentoria clínica per a psicòlegs: destino éxito clínico (DEC).

És un espai on ajudo professionals de la salut mental a treballar amb seguretat i excel·lència, superant el síndrome de l’impostor i convertint les sessions terapèutiques en intervencions realment efectives per als pacients.

Quan escolto els testimonis dels alumnes i veig com guanyen confiança, criteri clínic i seguretat, és immensament gratificant. Després de més de vint anys d’experiència, poder transmetre tot aquest coneixement i veure com altres professionals creixen és una de les coses que més m’omple.

Què busques en una persona quan contractes algú per al teu equip?

El primer que miro és la curiositat professional. M’interessa gent que es continuï formant, que tingui inquietud per aprendre i evolucionar.

Sempre dic que busco persones que mantinguin la curiositat d’un nen i la saviesa d’un adult.

Després hi ha els valors humans. Necessito persones empàtiques, capaces de treballar en equip, amb maduresa emocional. I una cosa que sorprèn quan la dic: prefereixo persones que no siguin perfeccionistes.

No perquè no vulguin millorar, sinó perquè el perfeccionisme excessiu pot bloquejar. Prefereixo persones capaces d’aprendre dels errors i créixer a partir d’ells.

Quina és la clau per construir un equip cohesionat?

Per mi la clau és que l’equip comparteixi els mateixos valors humans.

El respecte, la humilitat, la capacitat de cuidar-nos els uns als altres. Quan hi ha humilitat, estàs obert a aprendre dels altres. Quan hi ha prepotència, el sistema es tanca.

En el meu equip intentem cuidar molt aquesta part. Hi ha gestos petits però importants: si algú va a buscar un cafè, pregunta si algú més en vol. O cada tres mesos fem una trobada informal —sense bates ni rol professional— per parlar, compartir i veure com estem.

Són espais molt senzills, però generen vincles reals dins de l’equip.

Si haguessis de definir la teva empresa amb una paraula, quina seria?

Humana.

En un moment en què la tecnologia i la intel·ligència artificial estan entrant també en el camp de la salut mental, crec que és important recordar que hi ha coses que no es poden substituir.

La IA pot respondre prompts, pot generar textos o informació. Però l’ésser humà treballa amb vincles genuïns.

La mirada, la preocupació real pel pacient, la capacitat d’acompanyar en moments difícils… això no és algorítmic. I en psicologia és fonamental.

Com veus el futur del teu sector d’aquí a 10 anys?

Crec que el sector de la salut mental continuarà creixent. Cada vegada hi ha més consciència social sobre la importància del benestar psicològic, i això farà que la demanda d’atenció sigui cada cop més alta.

Ara bé, també hi ha un repte important: la manca de recursos públics. Moltes famílies necessiten ajuda i no sempre troben resposta dins del sistema públic.

En el nostre cas intentem evitar llistes d’espera massa llargues. Quan detectem que la demanda creix i que hi ha persones que necessiten atenció urgent, ampliem l’equip perquè l’espera no superi aproximadament les tres setmanes.

La salut mental no pot esperar mesos. En el futur crec que serà imprescindible una millor col·laboració entre el sector públic i el privat per donar resposta a aquesta demanda creixent.

Quina és la inversió més intel·ligent que has fet per al teu negoci?

Invertir en tecnologia aplicada a la pràctica clínica.

Per exemple, hem incorporat eines per detectar dislèxia o trastorns d’atenció amb molta més precisió, o sistemes de realitat virtual que permeten treballar fòbies amb molta eficàcia.

També estem incorporant eines d’intel·ligència artificial que permeten, per exemple, prendre notes automàtiques durant la sessió. Això té un avantatge enorme: el terapeuta pot estar completament present amb el pacient, mirant-lo als ulls i escoltant-lo, sense haver d’estar pendent de l’ordinador.

Per tant, per mi la millor inversió és mantenir-se actualitzat tecnològicament i integrar aquelles eines que milloren l’atenció al pacient.

Quin error habitual comet la gent quan vol emprendre?

Pensar que serà fàcil o que tindran un horari clar.

Quan emprens, el projecte es converteix en una part molt important de la teva vida. Requereix moltes hores, molta energia i sovint els resultats no arriben tan ràpid com t’agradaria.

També hi ha una certa pressa per obtenir resultats immediats. Però els projectes sòlids necessiten temps, constància i molta paciència.

Quin paper ha jugat la teva família en la teva trajectòria empresarial?

Ha estat fonamental.

Jo vaig decidir estudiar psicologia arran d’una experiència personal molt dura: el meu pare va morir quan jo tenia sis anys. La meva mare va haver de fer un gran esforç per tirar endavant la família. I quan li vaig dir que jo volia estudiar psicologia (i a la ciutat no existia) no em va dir que “no podia ser”, va fer tot el possible i em vaig llicenciar Gràcies al seu esforç econòmic.

Aquell exemple em va marcar molt. Quan tenia setze anys vaig decidir que volia dedicar-me a ajudar els altres, i d’alguna manera la meva mare va ser la meva primera referent.

Després, en l’etapa d’emprenedoria, el meu marit ha estat una inspiració constant. Fa més de vint anys que estem junts i és una persona molt positiva. Poder compartir idees, projectes i preocupacions amb algú que sempre suma és un regal.

A més, ser mare també ha influït molt en la manera com visc l’emprenedoria. M’ha permès viure-la amb una mirada més equilibrada.

Com et prepares mentalment per afrontar jornades difícils?

Intento aplicar una filosofia de slow life.

Quan sé que venen períodes intensos o projectes exigents, intento baixar el ritme abans per recuperar energia. L’autoconeixement és clau: saber quan necessites parar, respirar i preparar-te mentalment.

Aquesta gestió de l’energia és essencial per poder afrontar etapes de molta exigència sense esgotar-te.

Creus que és possible desconnectar completament de la feina?

Quan emprens, el projecte és com un fill. És difícil desconnectar completament.

Però sí que és possible integrar-lo en la teva vida sense que t’absorbeixi.

Una pregunta que m’ajuda molt és: “Puc resoldre això ara mateix?”

Si la resposta és no, ho deixo en un “calaix mental” i ho reprenc quan toca.

Aquesta capacitat de gestionar les preocupacions s’aprèn amb el temps, amb experiència i amb una certa serenitat.

Com continues aprenent i evolucionant en el teu sector?

Formant-me constantment.

Participo en fòrums professionals, mantinc contacte amb altres psicòlegs, segueixo investigacions i intento estar sempre actualitzada.

La sinergia amb altres professionals de la salut mental —no només de Lleida, sinó també d’altres territoris— és molt enriquidora. Compartir experiències i coneixement ens ajuda a millorar la manera com treballem amb els pacients.

Hi ha alguna lliçó que hagis après tard però que ara valores molt?

Sí: aprendre a delegar.

Quan comences a emprendre, has de fer moltes coses que no formen part de la teva especialitat: màrqueting, gestió digital, comunicació, etc.

Amb el temps entens que no pots ser expert en tot. Una de les lliçons més importants és deixar de fer tu mateix algunes tasques i confiar-les a professionals especialitzats.

D’aquesta manera pots concentrar-te en allò que realment saps fer bé.

Quin impacte t’agradaria deixar a la ciutat a través del teu treball?

M’agradaria que la gent em recordés pel saber ser, saber estar i saber fer. En resum, pel bon tracte i el saber fer la meva feina.

Que diguin: “la Cristina s'implicava”. Que les persones que han passat pel centre recordin que l’atenció era respectuosa, humana i professional.

Per mi el lideratge és això: cuidar l’equip perquè l’equip pugui cuidar els pacients.

M’agrada molt una idea que resumeix aquesta filosofia: en lloc de parlar de competència, parlar de “completència”. És a dir, sumar talents diferents per assolir un objectiu comú.

Un dels projectes més recents que ha liderat ha estat l’acompanyament emocional de la selecció catalana de les Spainskills, una competició estatal de formació professional d’alt nivell.

En aquest projecte va treballar amb 37 joves participants, ajudant-los a gestionar la pressió competitiva i el rendiment en un entorn d’exigència molt alta.

Una de les claus del procés va ser treballar no només amb els participants, sinó també amb els entrenadors i professors. Quan aquesta estructura de suport funciona, el rendiment dels joves millora molt.

Va ser una experiència molt intensa, però també molt enriquidora: una demostració que el treball emocional és clau també en contextos d’alt rendiment.

Lleida tornarà a situar-se al centre de l’ecosistema emprenedor estatal amb la celebració de la tercera edició del Link Up Fest, que tindrà lloc els dies 25 i 26 de març. L’esdeveniment preveu reunir prop de 700 professionals vinculats al món de l’emprenedoria, la inversió, la indústria i la tecnologia en dues jornades que combinaran networking, continguts estratègics i activitats pràctiques.

Impulsat per l’ecosistema emprenedor Link Up, liderat per Jordi Bernat, CEO d’UP2YOU, el festival s’ha consolidat com una trobada boutique orientada a connectar startups, inversors i empreses amb l’objectiu de generar oportunitats de negoci i impulsar projectes innovadors amb impacte al territori.

Un format orientat a generar connexions de valor

A diferència d’altres esdeveniments multitudinaris del sector, el Link Up Fest aposta per un model boutique basat en la qualitat de les connexions. L’edició d’enguany comptarà amb més de 55 inversors acreditats, que representen més de 1.000 milions d’euros en potencial inversor, i amb un aforament limitat per facilitar converses de negoci directes i la creació d’aliances estratègiques.

Segons els organitzadors, l’edició de l’any passat va generar prop de 3 milions d’euros en pipeline d’inversió i acords B2B en només 48 hores, una xifra que s’espera superar en aquesta nova edició. L’interès pel festival també es reflecteix en el fet que més del 75% de les startups i inversors participants el 2025 repetiran enguany.

Dues jornades amb networking, ponències i competició de startups

El programa del Link Up Fest s’estructura en dues jornades complementàries. El 25 de març, el LoCowork del parc de la Mitjana acollirà una jornada privada de networking dirigida a perfils C-Level, inversors i startups d’alt impacte, amb l’objectiu de generar connexions estratègiques en un entorn reduït.

L’endemà, 26 de març, l’Auditori Leandre Cristòfol del Palau de Congressos La Llotja serà l’escenari principal de l’esdeveniment, amb un programa que inclourà nou taules rodones, dues xerrades estratègiques, la tercera edició del Concurs de Startups i diferents activitats formatives.

La novetat: sessions pràctiques d’aplicació immediata

Una de les principals novetats d’aquesta edició serà la incorporació de nou clínics pràctics, sessions de treball en grups reduïts pensades perquè els participants puguin adquirir metodologies, marcs de treball i eines aplicables directament a les seves empreses.

Aquestes sessions, sota el concepte learn to do it, abordaran qüestions com la intel·ligència artificial aplicada a l’empresa, la inversió o el màrqueting, amb l’objectiu que els assistents surtin de l’esdeveniment amb coneixement pràctic i aplicable.

Ponents i suport empresarial

El cartell reunirà més de 50 ponents, entre els quals hi ha Mathieu Carenzo, Roger Torrent, Nadir Mitjans, Toni Manzano o Javier Recuenco, perfils vinculats al món empresarial, tecnològic i de la transferència d’innovació.

El Link Up Fest compta com a principals patrocinadors amb CaixaBank DayOne, Grup Vall Companys i ENISA, que han destacat la importància de crear espais que connectin talent, empresa i inversió per impulsar el desenvolupament de projectes innovadors.

Un projecte per reforçar l’ecosistema emprenedor del territori

Segons el seu impulsor, Jordi Bernat, aquesta tercera edició consolida el Link Up Fest com una plataforma per estructurar i impulsar l’ecosistema emprenedor del territori. Bernat ha assenyalat que el festival busca generar un espai d’alta eficiència per al networking, l’accés a inversió i la creació d’aliances empresarials.

El Link Up Fest forma part de l’ecosistema Link Up, una iniciativa privada orientada a connectar talent i projectes empresarials de l’eix Lleida–Aragó–Ebre–Pirineus i facilitar que les iniciatives emprenedores tinguin impacte econòmic al territori.

Amb les entrades de dos dies gairebé esgotades, l’organització considera que aquesta nova edició reforça el posicionament de Lleida com a espai de trobada per a startups, inversors i projectes industrials i agritech amb potencial de creixement.

La 153a edició de la Fira de Sant Josep de Mollerussa comptarà enguany amb un programa de 24 jornades tècniques, una xifra que representa el número més gran fins ara de sessions formatives en el marc del certamen agroalimentari de la capital del Pla d’Urgell. El programa s'ha presentat aquest dimarts al matí en roda de premsa per l'alcalde de la ciutat i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat pel vicepresident de l'ens firal, Joel Bastons, i pel tècnic i qui actualment desenvolupa les funcions de direcció de l’ens firal, Ramon Xinxó.

Durant la presentació, l’alcalde ha recordat que aquestes conferències arriben ja a la seva 46a convocatòria dins la Fira de Sant Josep i ha posat en valor el recorregut d’aquest programa professional, recordant que les jornades tècniques “són una de les grans apostes del certamen”.

El president de l’ens firal també ha destacat l’ampli suport del sector professional i institucional, que veu en la fira un espai per compartir experiències i analitzar l’actualitat agrària. En aquest sentit, Solsona ha afegit que al voltant de 2.000 persones assisteixen any rere any a aquestes conferències.

Innovació, relleu generacional i canvi climàtic

El programa es desplegarà en vuit espais diferents de la ciutat, amb l’objectiu que la fira es visqui arreu de Mollerussa. A més, algunes activitats es realitzaran abans dels dies centrals del certamen, en una aposta per desestacionalitzar les jornades tècniques.

El calendari va començar el passat dia 27 de febrer amb la 10a Trobada Empresarial sobre Transformació Digital, i continuarà el divendres dia 13 de març al Centre Cultural amb la XXV Jornada Tècnica Intercomarcal sobre panís, on es tractarà el control de l’aranya roja o les estratègies per a la reducció d’herbicides en aquest cultiu, entre altres temes.

Entre les temàtiques destacades d’aquesta edició hi ha l’adaptació del sistema agroalimentari al canvi climàtic, la digitalització de l’agricultura, la concentració parcel·lària, la seguretat integral a les explotacions o el relleu generacional. En aquest sentit, el dia 19 se celebrarà una jornada conjunta de l’IRTA i CONCAT sobre el futur climàtic de Catalunya i l’adaptació del seu sistema agroalimentari. Sanitat vegetal, conreus alternatius o dues sessions sobre energia, protagonitzaran altres de les conferències.

El divendres dia 20, a les 12 hores, està prevista una conferència del meteoròleg Francesc Mauri sobre el canvi climàtic, entre altres jornades.

Pel que fa a la distribució per dies, ja durant el certamen -del 19 al 22 de març-, dijous dia 19 es portaran a terme set jornades a més d’una reunió del Comitè Executiu de FEMEL; divendres dia 20 es faran vuit jornades i la 23a Borsa de Cereals; dissabte 21 se celebraran quatre jornades, i diumenge, dia 22, una jornada.

Les jornades compten amb la col·laboració d’institucions i entitats com el Departament d’Agricultura, la Diputació de Lleida, la Universitat de Lleida, FEMAC, Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, i diverses associacions professionals i empreses del sector.

Per a més informació es pot consultar el programa de jornades a la pàgina web de Fira de Mollerussa www.fira.com

El Parc Agrobiotech de Lleida ha acollit el taller ‘Integrant projectes industrials de bioeconomia al territori’, una jornada orientada a concretar com es poden implantar projectes industrials de bioeconomia als futurs biopolígons de la demarcació. La sessió s’emmarca en l’Agenda Compartida ‘Lleida, Terra d’Oportunitats’ i ha estat organitzada conjuntament amb els Centres d’Innovació Transformativa (CIT), la iniciativa Lleida Alimenta, impulsada per la Fundació Comunitària Raimat-Lleida, i BIOHUB CAT.

El vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, Jordi Verdú, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a la jornada, que ha reunit representants del teixit empresarial, del sector primari, centres tecnològics i administracions amb l’objectiu d’avançar en el desplegament d’iniciatives vinculades a la bioeconomia al territori.

Projectes industrials vinculats a la bioeconomia

Durant la jornada s’ha treballat en el disseny i la concreció de projectes industrials vinculats a la bioeconomia que podrien implantar-se a la demarcació, com ara la producció de biometà, la fabricació de biofertilitzants o la generació de proteïnes alternatives a partir d’insectes.

La voluntat és que aquests projectes es puguin ubicar en biopolígons de manera planificada i viable, generant activitat econòmica, ocupació i retorn social per al territori. El model planteja la col·laboració entre empreses, pagesos i ramaders, centres tecnològics i administracions per impulsar iniciatives industrials alineades amb els recursos agroalimentaris de la demarcació.

La bioeconomia com a oportunitat de transformació territorial

En la seva intervenció, Jordi Verdú ha assenyalat que el taller representa “un pas més en un procés de transformació profunda del nostre model econòmic i territorial”. Segons ha destacat, la bioeconomia “no és una moda ni un concepte abstracte, sinó una oportunitat real per generar valor afegit a partir dels nostres recursos i reforçar les cadenes de valor alimentàries i agropecuàries amb criteris de sostenibilitat i equitat territorial”.

Verdú també ha subratllat la necessitat de passar “de les idees als fets”, impulsant projectes industrials viables i aliances que permetin implantar-los al territori de manera efectiva. En aquest sentit, ha posat en valor el paper de l’Oficina Tècnica de Transformació i de la xarxa de Centres d’Innovació Transformativa per garantir la coordinació i la continuïtat del procés.

Sinergies industrials per impulsar els biopolígons

Per la seva banda, l’assessora de Transformació de la Diputació de Lleida, Teresa Botargues, ha qualificat la jornada de “punt d’inflexió” en el desplegament del model de biopolígons al territori.

Botargues ha explicat que el taller s’ha centrat en tres processos industrials amb potencial d’implantació immediata, que fins ara no havien confluït però que poden generar sinergies entre si aprofitant subproductes i minimitzant externalitats. Segons ha indicat, l’objectiu és generar ocupació de valor afegit, ampliar el sector industrial i reforçar el sector agroalimentari, així com impulsar projectes multipromotor amb la participació d’empreses, inversors, sector primari i centres tecnològics.

Treball col·laboratiu per definir els propers passos

La jornada s’ha estructurat en una primera part plenària dedicada a la presentació del context i dels objectius estratègics de la bioeconomia a Lleida. Posteriorment, els participants han treballat en sessions col·laboratives orientades al disseny d’un model d’integració territorial i simbiòtica de processos industrials.

La sessió s’ha tancat amb una posada en comú de conclusions i amb la definició dels propers passos per avançar en la implantació de projectes de bioeconomia al territori.